|
|
L'escena electrònica
mexicana es va fer conéixer fa uns anys a través
de les activitats del col·lectiu Nor-tec,
del districte de Tijuana. Stock és
un recopilatori impulsat pels segells Static
(Tijuana) i Antídoto
(Mèxic DF), que recull el treball de deu projectes
electrònics procedents de tot el país i
que l'intenten projectar a l'exterior. Com a base d'operacions
tenen l'estudi de gravació de l'artista més
reconegut, Fernando "Murcof"
Corona, qui, amb el seu tema "Una", aprofundeix
en el seu neoclassicisme digital. Obre la compilació
"Myopía", de Fax, una
peça que s'endinsa en un bleep techno, profund
i clickejant. La paleta estilística s'amplia amb
els treballs de Duopandamix
("Tuinpix", amb el qual segueixen experimentant
amb formes vuitanteres), Mendoza ("Partes",
projecte paral·lel de Roberto "Panóptica"
Mendoza, una sinuosa peça amb arranjaments vocals
de Bulma, que ajuda a endinsar-se en les armonies sintètiques),
Benhdel ("Naranja", que juga
amb la rítmica clickejant i els acords eteris)
o Miranda ("Morlem", el projecte
de Rubén Miranda, del col·lectiu Nopal
Beat, qui desenvolupa un tema llarg de minimal techno
profund i bategant).
Tre/molo, H. Amézquita, Childs
i Álvaro Ruiz completen aquestes
deu mirades que descobreixen nous talents dins de l'incipient
escena mexicana. |
|
|
| La filosofia musical d'aquest
segell anglès, Tru
Thoughts, és la mateixa que la de Comost, Ninja
Tune, Ubiquity o Tummy Touch. El seu vessant és
l'electrònica orgànica, desenvolupada des
d'una visió angular i rica en timbres rítmics:
funk, latin beats, downbeat, broken beats o mambo. Shapes
One vé a ser la carta de presentació
del segell, que té entre les seues files a gent
com Quantic, Wikkaman & Ulises, Diesler, Flevans,
Kuzu, Unitone o Jhon Book. D'entre tots, el més
reconegut és Quantic, encarregat
d'obrir la recopilació amb una inspirada peça
d'afro-funk: "It's Dancing Time", composta a
mitges amb un dels valors més versàtils
del món Ninja Tune, Mr. Scruff. La tònica
general de l'àlbum és el mestissatge cultural:
d'una banda, Zico aposten pel drum &
bossa; Wikkaman & Ulises pels broken
beats i el soul, i Unitone recerquen
el més inaudit a "Feller me Lad", afro-flamenc
amb brazillian beats. I tot això malgrat que aquesta
línia general és interrompuda pels treballs
menys arriscats i més obvis de Mawglee,
Diesler o Kuzu. Tru Thoughts
no posa el llistó gaire alt, però sí
que afegeix més material a la rama menys digital
de la club culture. |
|
 |
Guillamino
: "Un día"
Edita:
Bankrobber
Distribueix: Dockland |
|
| Amb un lleuger retard ens
arriba des de Catalunya (l'Empordà) el treball
de Pau Guillamet amb el projecte Guillamino.
Aquest juga al desdoblament (orgànic-sintètic,
ciutat-camp, temps-espai, conjunt-individu...), una característica
que enriqueix l'audició d'aquesta obra. La seua
música és un encreuament entre Pascal Comelade,
Herbert, Erik Satie i Dj Food. Durant Un dia,
Guillamino juga amb els estils musicals per a crear un
món personal i intransferible. Es nodreix de jazz
etílic per a formar "I see Love", de
jazz sampleadèlic a "Llupu el lladre",
de drum % bass poppy en l'irònic títol "2nd
Drama", de funk orgànic amb xorreres a "I.I.o.h.",
de capoeira amb arranjaments de berimbau a "Senzala"
i fins i tot de flamenco-break a "Lowlo". Guillamino
et proposa un viatge durant 24 hores, passant per distints
estats d'ànim i basat en un cut'n'past creatiu,
lisèrgic i poli-rítmic. "Un Día"
és un debut singular que es revela força
ric en matisos a cada vegada que l'escoltes... |
|
 |
JJ
Fuchs : "Stick it in
the middle" (12")
Edita:
23Online
Distribueix: Import-3mv |
|
| Ironies de la vida. JJ
Fuchs s'estrena des de la nòrdica localitat
de Bergen, amb 23 anys, en el segell de Fila Brazilia
23 Online. El seu epatant debut és
aquest tema, "Stick it in the middle", que es
desenvolupa en clau d'electrònic funk infecciós,
amb una potent base groove i un falset vocal que recorda
els millors temps de Prince. Des de Noruega, JJ Fuchs
ens deixa un molt bon sabor de boca i un groove que mou
el cul del món. |
|
 |
Femme
Fatal: "1, 2, 3, 4,..."
Edita:
Evox. Distribueix: Emi-Capitol |
|
| Es presenta en societat
un trio nacional amb aspiracions internacionals, i amb
nom de grup i títol d'àlbum ben reveladors.
Es feren conéixer a través de l'Ep
We want the power i la seua actitud punk no ha
canviat. Femme
Fatal és un grup que debuta en la lliga de
formacions electròniques amb actituds rockeres
i, de vegades, punks. 1, 2, 3, 4,... és
el primer llarg del projecte de Bob Regueiro,
component de la mítiva i hivernada banda madrilenya
Side Effects. Un debut carregat de temes de recorregut
curt, urgents i amb actitud. Tot i que el concepte és
fusionar electrònica, pop, garage, punk i rock,
els formats expressius estan ben carregats de matisos
(electro-pop, mutant disco, electro-punk, garage...) i
les seues influències beuen dels 80 i de segells
actuals com Output Recordings, Gigolo, Morr Music, etc.
Una interessant opera prima, doncs, que, en directe, té
una posada en escena ben elèctrica i, en format
CD, vessa qualitat i actitud, molta actitud. |
|
|
| Chica Paula
es presenta amb un treball evocador, intimista i estrany
per al segells de xiques artistes Monika Enterprise.
Villalobos no és l'únic xilè exilat
a Alemanya: Chica Paula és una sensible i talentosa
discjòquei que, amb Max Loderbauer,
membre de Sun Electric, ha format aquest duo després
de la seua fugida d'aquell país. La passió
d'aquesta xilena s'allunya de les pistes de ball per introduir-se
en la memòria de les nostres sales i racons més
íntims. 42 Xiques és un
treball arriscat però inscrit en uns paràmetres
pop. Un treball dibuixat amb folk, pop, indietrònica,
ambient i reflexos d'una ànima inquieta com la
de Chica. L'electrònica de pop naïf "Der
wolf und p", candata per la pròpia Paula,
inicia el recorregut d'aquest àlbum, mentre en
a l'oceànica i relaxada "Últimas palabras"
recorre a la veu de Salvador Allende per endinsar-nos
en un marntra dolç amb reflexió política.
La influència del pop ambient de Brian Eno queda
segellada amb la versió d'"I'll come running",
cantada per la pròpia Paula. Ella i Max alimenten
aquest treball amb cadències de l'orient llunyà
("Tibetteppich"), electro punk ("Daleko"),
electrònica espacial ("Love"), folktrònica
("Al que le toca la hora"), indietrònica
("A certain track") i electrònica minimal
("Liturgy Beat"). Chica & The Folder t'introdueixen
en un món alhora estrany i proper. |
|
 |
David
Holmes & Free Association: "Sugarman"
(12")
Edita:
13
Amp. Distribueix: Import-3mv |
|
| El darrer single de David
Holmes del seu àlbum homònim amb Free
Association compta amb l'alicient d'incloure una remescla
del productor del moment, Maurice Fulton.
La reinterpretació que realitza de Sugarman
és desballestadament sublim. Maurice Fulton perverteix
l'original duent-lo al terreny del funk psicòtic,
en una remescla en la qual els crits i la rítmica
crua creen el clímax de la producció. La
remescla de VV, amb la veu de Chilly
Gonzales, imprimeix una rítmica hip hopera a un
tema que destil·la pur funksoul psicodèlic,
amb aires de clàssic. |
|
 |
Marc
Marcovic: "Ein Lied"
Edita:
Fein
Raus. Distribueix: Import-3mv |
|
Fein Raus és un
segell força mandrós i aquesta és
encara la seua tercera referència des de la seua
aparició allà per l'any 2000. Ein
lied ("Una cançó")
és el treball d'un trovador del segle XXI, una
peça de marcat accent nocturn i folk, que és
remesclada i transformada per l'elit de l'avantguarda
alemanya: Rechenzentrum, T.
Raumschmiere, Si-cut.db i
Christian Kleine. Aquest darrer, productor
vinculat al segell Morr Music, despulla vocalment Ein
Lied i la converteix en una ensomniadora peça
d'indietrònica instrumental. Si-cut.db no menysprea
la veu de Marc Marcovic, i la suma a una producció
dub fumejant i deutora de segells com Scape i Basic
Chanel. T. Raumschmiere la converteix en una peça
d'electro-pop animat i contingut i, per últim,
el trio Rechenzentrum recrea una hipnòtica remescla
amb castanyoles, ritme minimal i bategant, i amb la
veu com una pregària.
|
|
|
| |
|
 |
 |
| Antenna
és una secció dedicada a les recomanacions discogràfiques
realitzada pel dj i periodista HAL 9000 (Antenna
Ràdio). Els textos que reproduïm han estat piratejats
de la seua edició en paper a la revista A little
beat..., que publica a València el col·lectiu
.beat,
però que no se t'ocórrega comentar-los-ho perquè
em fotran un puro de l'hòstia. |
| <
Anterior
Següent > |
| |
| Secció
patrocinada per: |
|
 |
 |
|
| |
|