El kàiser del techno actual segueix publicant material: en aquest cas, es tracta de la recopilació de remescles que han realitzat destacats productors de techno sobre temes de Kowalski, la majoria dels quals pertanyen al seu darrer àlbum Response. Amb un material tan notable és quasi impossible fer-li ombra, tot i que els esforços d'aquests productors estan disposats a portar-lo a terrenys més propis i personals. The Advent endureixen les bases de "Hot Spot" fins apropar-les al hard-techno més industrial. Dj Naughty respecta l'original, per bé que juga amb la veu de Raz O'Hara i li fa un tractament més dub al tema "Lock me up". Josh Wink, com sempre, hipnotitza amb les seues elegants progressions aplicades a "All I got to know". Funk D'Void elegeix el tema "You think you know" per donar-li un tractament més detroitià i mínimal. La resta de productors (Joris Voorn, Samuel L Session, British Murder Boys i Dennis Desantis) esmolen les arestes del techno més atractiu i inspirat del vell continent. Unes remescles, en fi, que no es poden comparar amb l'original i que per això ofereixen molt distintes visions del fenòmen techno.

Quatre anys després de la seua estrena amb l'àlbum Mélodies en sous-sols, Michel Amato, més conegut com The Hacker, va lliurar el 2004 la seua continuació, Rêves Mécaniques. Durant aquests quatre anys, moltes i poques coses han anat passant en l'univers de l'electrònica musical. Tampoc no han canviat gaire els plantejaments de The Hacker en aquest nou projecte. La seua recepta continua essent electro, amb o sense clash, juntament amb pinzellades de techno, ebm i una mica de pop. Els 80 continuen essent la dècada que més ha influit en Michel i bona prova del que diem són "Village of the damned" (un tema d'ebm obscura i progressiva), "Traces" (electro pop èpic) i el primer single que s'ha extret, "Flesh & Bone", una altra peça d'electro amb tornada pop.
A més d'aquesta influència dels 80, també trobem una devoció pels pioners de l'electrònica en "Sequenced Life" (a Kraftwerk) i en "It's the mind" (a Giorgio Moroder). Si a més li afegim una mica d'acid-techno a "The Brutalist" i electro techno obscur a "Radiation", obtenim un nou treball de The Hackerque no aporta res de nou al panorama però que tampoc no desmereix, gràcies sobre tot al tema "Masterplan" que comparteix amb Miss Kittin.

La botiga valenciana 3mv Disc-Unit ha despedit l'any 2004 amb una gran notícia: ser l'encarregada de la distribució mundial exclusiva del segell argentí Club Rayo Disquets, concebut per la parella de discjòqueis Rafael Sorol i Pablo Terreil i que porta editats fins la data un total de 21 cd's amb sons que van des del trip hop al nu jazz. Però és en el format de 12" on exploren un so que busca triomfar a la pista de ball: l'anomenen deep-minimal-tech-house.
Disco Blitz és un treball coral que reuneix a quatre dels productors emergents de l'escena electrònica argentina. Rafael Sorol inicia aquest viatge pel maxi amb el tema "Ubicación", una peça de deep techno nocturs d'inspiració detroitiana. "Lemon" és el tema del conegut Franco Cinelli, inclòs també en el seu àlbum Memorama, un exercici de minimal techno groovy espumejant. A la cara B ens trobem l'electro minimal techno hipnòtic i clickejant de Sysex Rockers ("Deformatrix") i, per acabar, techno minimal obscurs i progressiu de la mà de Kontrolle i la seua peça "Fiestat".
I així, gràcies a aquesta connexió entre València i Argentina, anem a poder descobrir les pulsacions electròniques més interessant dels incipients djs i productors d'aquell país.

Mentre acaba la seua esperada nova producció prevista per a l'any que vé, Trevor Jackson recopila les remescles que ha anat fent aquests últims anys. Les seues mans han tocat tota classe d'artistes, des de velles i revaloritzades glòries com Softcell a nous talents del rock alternatiu com The Rapture o Radio 4 i a gallards experimentadors com Trash Palace o Captain Comatose. Un total de 16 referències inclou aquest doble cd, per a major glòria d'un dels productors més interessants de l'actual moment musical i per a qui no existeix la frontera entre el rock, el pop, l'electrònica i el dub. Per a Playgroup la música és un llenguatge únic però al que se li poden traure matisos i colors. Els diversos artistes que remescla et permete fer-te la idea d'aquesta visió tan oberta -i tan personal alhora- que Trevor Jackson té de la música. En aquest Reproduction vas a trobar-te temes que van del so garager de VCR's ("Get On") a l'electropop de Captain Comatose ("Price Gun Baby"), l'èpica ballable de The Rapture ("I need your love"), el synthpop vuitenter de Yello ("Soul on ice") i Softcell ("Monoculture"), el punk funk psiquedèlic d'Andrea Doria ("Bucci Bag") o Chicks on Speed ("Wordy rappginghood"). La llista de remesclats s'amplia també a Radio 4 ("Dance to the underground"), Chromeo ("You're so gangsta") i Trash Palace ("Sex on the beach").
Playgroup regurgita en les seues mescles el millor de cada formació per portar-ho a un terreny on es confonen les noves idees del productor i la idea oroginal de cada banda. Així, si Playgroup és, sense dubtes, un dels grans productors del moment, amb aquest Reproduction demostra que també és un dels gran remescladors. Si a això afegim que el seu segell Output Recordings és un dels més interessants i imprevisibles de l'actualitat, no serà difícil concloure que Trevor Jackson va a ser un dels noms a tindre més en compte aquest 2005.

L’americà Olie Stewart s’estrena en format de llarga durada a través del segell madrileny Hi Top records. Moods & Grooves és la seua carta de presentació, impregnada d’ànima soul i ambient jazzy. L’àlbum està compost per dues parts ben diferenciades: una primera més uptempo, més ballable, i una segona, a la meitat del disc, més tranquila i peresosa en els seus ritmes. El seu vessant més groovy es plasma en temes com “The way I am”, ple de funky breaks, “Still going on”, en ona jazzfunk, i “Cabo Verde strut”, una barreja d’afrofunk amb piano caribeny. El ventall s’amplia amb ritmes broken beatz a “Think it over” i jazzy breaks a “Kaldi’s Brew”. Després d’aquesta tormenta de ritmes vertiginosos i excitants, Casbah 73 mostra el seu costat més sentit i tranquil en peces com "Strollin", "Motherless child", "A cidade contra crimen", o "Love People", on el sabor del jazz es barreja amb l’electrònica i el downtempo més sedosos.

Estan per plaer, ho diuen ells mateixa, les ments brutes. I la veritat és que haurem de creure'ls. Dirty Minds és un porjecte que integra músics i productors amb trajectòries solvents i ascendents: en la veu, Tom Derie (dels grups Ultrasonic i Soapstone) i en la producció Raj Gupta (Ray Mang, Lay o Block 16), juntament amb un dels duos del moment, The Glimmer Twins, propietaris del segell Eskimo.
Aquesta aventura discogràfica es materialitza en un tema vibrant, imaginatiu, fresc i impecable, que sona a clàssic instantani. Sense dubte, "I'm for pleasure" és un dels grans temes del 2004: tot un himne vertebrat en una base funk potent, detalls lisèrgics i actitut rock, tant en la producció com en la interpretació vocal de Tom Derie, que per moments recorda un encreuament entre l'arrogància de Van Halen i la sexualitat de Prince.
El maxi es completa amb la remescla que fan els propis Glimmer Twins juntament amb Ray Mang, en versió dub i amb una presència més notable dels detalls psiquedèlics. La cara B es completa amb una remescla de guitar house, nua i hipnòtica, a càrrec del duo Quake. I, com a regal, inclou també una versio acapella per a tots aquells que vullguen atrevir-se a millorar l'original.

En només un any, aquest segell s'ha fet amb una sèrie de referències signades pels productors més inquiets del moment: Chicken Lips, Theo Parris, Mudd, Idjut Boys o Ray Mang.
La setena referència de Bear Funk està repartida en cada cara. En la cara A, Todd Terje és remesclat per Prins Thomas en el tema "Bodies", una odissea de psiquedèlia funktrònica, amb un curiós sample del "Whole lotta love" de Led Zeppelin. I, per l'altra cara, una remescla espumosa de Toby Tobias del tema "Boozefinger" d'Akwaaba en clau electro disco dub nocturn, molt en l'ona d'aquests darrers, però amb la deconstrucció rítmica de Tobias.

El segell de Ralph Lawson es destapa aquest 2004 amb un nou projecte que s'allunya dels paràmetres més teconològicament house del seu catàleg, per introduir-se de ple en les vibracions del funk. El nom del projecte i el títol d'aquest EP ja són tota una declaració de principis. Calum Walker i Barry Reeves, coneguts també com a Fresh & Low, s'estrenen aques any com a Boogie Corporation.
El tema "Lay the Funk" es presenta en dues versions, tots i que les dues respiren les aires hedonistes de l'era 'disco'. "Lay the Funk I" es decanta pels sons vintage dels seus baixos, en un tema de marcat accent electro-dicos. La segona part, tanmateix, s'inspira més en el funky de finals dels setanta.
A la cara B, els postulats electro-disco s'impregnen d'àcid lisèrgic a "Freak Inside", mentre que "De-Tubed" és un funky crepuscular amb aires de post-disco renovat i actualitzat.