Elevator Music fou el seu primer i esperat àlbum, editat a finals del 2003, un treball que arribà després d'una llarga sèrie de referències en 12" i de remescles a nombrosos artistes, a més d'haver seguit amb les seues respectives carreres: Roland Appel & Christian Prommer com Fauna Flash i Rainer Trüby en solitari.
Aquest nou treball del Trüby Trio és una recopilació de remescles, en clau uptempo, que diversos productors han realitzat a alguns dels temes de l'àlbum Elevator Music. Els elegits, entre d'altres, són Wighnomy Bros, que remesclen "New Music" en clau techjazzyhouse; Gucciman, que ho fa en clau electrobrokenbeatz; Louie Vega, que ho fa en clau de brazillian beats (a "Alegre 2004"); Una Bombers, que també la remesclen i n'accentuen la pegada tribal, mentre que Tiefschwartz subratllen la línia funk d'"Universal Love" i Fabrice Lig s'encarrega d'imprimir-li un aire tech-funk a "Cruisin". Dotze remescles que amplien l'horitzó musical de Trüby Trio cap a terrenys on cohabiten els seus sabors latins amb la inspiració tecnològica dels diversos remescladors.
Tot això s'acompanya d'un Bonus CD amb una sessió extra del propi Rainer Trüby que posa de manifest el seu talent darrere de la taula de mescles.
Un treball apte per a tots els públics, tant per als que busquen el so Compost com per als que busquen ritmes excitants i urgents.

Per fi ha arribat el moment, després de dues referències en format 12" (Gaymania i Lovebass): el duo valencià Lontano, format per David Ortolà i Jaime Romero, es presente en format llarg i, després d'una gran acollida de les seues primeres referències, editen ara un àlbum que conjuga el present, el futur i el passat. Un passat reflexat sobretot en certes sonoritats que ens traslladen als sons analògics dels anys vuitanta. Un present que s'endevina en unes peces quasi despullades (minimalistes, dirien altres) que connecten directament amb les pulsacions de les darreres generacions de productors de música electrònica. I un futur que s'albira en unes composicions que s'allunyen de l'etiqueta post-disco i que estan esguitades de ritmes electro, cadència boogie vuitantera, sintetic disco i abstraccions inspirades a Detroit.
Durant el recorregut pels dotze temes, l'univers Lontano va expandint-se amb temes com "Laser" (digitaldisco), "Aeolian Harp" (electro-trance), "Rarae" (amb somniadores i hipnótiques melodies-matalaf), "Netic" (amb un nou tractament més dub), "Pobrecan" (amb reminiscències d'uns Kraftwerk minimalistes), "Visage" (deep electro inspirat a Detroit), a més dels ja editats anteriorment "Gaymania" i "Lovebass".
Com una paleta de pintor, Chroma és el resultat d'un duet que cerca nous colors a velles sonoritats per crear un llenguatge propi que si d'una banda ens remet al passat més proper, també ens transporta a un futur encara per descobrir. Amb aquest treball, Lontano es descobreixen com una de les grans esperances de l'electrònica nacional, amb una gran projecció internacional.

Aquesta referència del segell alemany !K7 és fidel a la seua pròpia filosofia, eclecticisme i bon gust. Per aquesta ocasió han comptat amb la presència en els plats d'un dels vocalistes de Massive Attack, Daddy G, tot i que la seua faceta de discjòquei no és nova ni oportunista. Des de principis dels 80, Grant "Daddy G" Marshall ha desenvolupat un treball paral·lel al de vocalista, essent un dels joves djs de Bristol que, a través del col·lectiu Wild Bunch, perfilaren un so que es va anomenar Trip Hop o Bristol Sound.
En aquest àlbum trobarem una selecció de funk, soul, reggae, trip hop i world music, juntament amb la imatgeria musical que li ha servit a Massive Attack per crear un llenguatge propi. Una selecció que pot marejar en el seu eclecticisme però que està resolta amb mà d'or gràcies al domini que Daddy G demostra amb les cadències i les tonalitats. El viatge que proposa s'inicia amb aire jamaicà en "Armagideon Time", amb parades en el reggae soul de la francesa Meelaz ("Non Non Non"), el trip hop fumejant de Tricky (en una versió desconeguda d'"Aftermarth"), el funk old school de The Meters dedicat a la seua germana Ada, passant per la world music de Nusrat Fateh Ali Khan i Les Negresses Vertes, tots dos remesclats pels propis Massive Attack. La selecció puja de to i de tempo amb temes de Leftfield ("Inspection"), Aretha Franklin remesclada per Danny Krivit, un dels grans del house, en el tema "Rock Steady" i, com a colofó, la gran remescla que realitzà Paul Oakenfold del tema "Unifinished Sympathy" de Massive Attack.
Sense cap dubte, una gran sessió cuinada a foc lent i rematada amb un colp de gràcia i ritme que, com la mateixa música del grup, et va hipnotitzant i portant-te a un estat proper al trance.
I atenció perquè pròximament el podrem veure a València, presentant aquest disc en una sessió que promet ser força especial.

Si Brad i Alex Moran formen el duo Weekender. Per separat, la carrera d'aquests dos productors és prolífica i sempre lligada al house més groovy i inquiet.
Les seues produccions es reparteixen en nombrosos segells i amb molts àlies: Attaboy, Colonial Movers, Departure Lounge, House Of 909, Just A Groove, Klarky Cat, Paper Boys, Paper Music Issue One, Salt City Orchestra...
Després dels seus inicis al segell Toko, s'estrenen ara al segell de SWAG, Odori. Quango és el tema elegit, una peça amb una subjugant base funk articulada amb una estructura dinàmica, oberta com una autopista i complexa com un laberint, resolta d'una forma nova, elegant i força groovy. Un aspecte que reprenen SWAG a la remescla, situada a la cara B, amb un visió més despullada, més definida i més propera al tech-house.

Darrere del nom de Thomilla trobem un dels productors de hip hop més reconeguts a Alemanya, Thomas Burchia. El seu primer treball fou l'exitós "Genuine Draft" en l'any 1999. Gràcies a aquest hype, va poder muntar el seu propi segell i l'estudi de producció Benztown, on enregistra a Michi Beck. Conjuntament amb aquest artista forma un dj-duo, Truntablerocker, on investiguen totes les seues fílies musicals: hip hop, electro, funk i fin i tot pop.
A Freaky Girl es revela com un eficient artesà del pop, amb la vista posada en el mainstream. La cançó és una efectiva peça de punk funk pop amb una tornada addictiva que recorda a un encreuament entre Tom Tom Club i Chicks on Speed. Freaky Girl es presenta en tres formats, que giren i s'entortolliguen en un mateix sentit: el pop amanit de groove funk i actitud pop.

Després del tancament d'un dels segells de house més interessants de les illes britàniques, Nuphonic, el seu ideòleg Jools Butterfield es va unir al duo Groove Armada per seguir la seua croada musical. Una croada que es debat en la frontera del house, el funk, els breaks, el pop o el dub i amb una perspectiva oberta, creativa i recreativa.
Jonathan White, quan deixa de ser un dels músics habituals de Groove Armada, es transforma en Gecko. A South of Mexico City, Jonathan desenvolupa un tema de cadència funk i profunditat deep, tot amanit de samples chicanos amb aire nocturn. La mitad de Groove Armada, Tom Findlay, conjuntament amb Tim Hutton, remescla el tema, imprimint-li més energia continguda i vestint-lo de punk funk vigorós, orgànic i pop.
Tanca aquest 10" el tema "Forever", un curiós encreuament de psiquedelia folk-rock amb una efectiva base de breaks.

El títol d'aquest darrer treball de la investigadora musical Mira Calix fa referència a les tres comissions (o comissariats) encarregades a aquesta artista per a crear peces que beuen de la música neoclàssica, atonal, experimental, electrònica i, curiosament, de l'entomologia musical.
D'una banda, el Geneva's Museum d'Histoire Naturelle li encarregà una peça on es fusionaren els sons dels insectes amb els humans. El fruit d'aquest experiment s'anomena "NuNu", una odissea sonora on la interacció dels insectes amb els homes es manifesta amb una musicalitat estranya i transgressora, una interacció que empra els clickejos i els cruixits dels insectes junt amb uns arranjaments d'electrònica abstracta i nocturna.
El 8 de març de 2004, Mira interpreta en directe "NuNu" amb la London's Royal Orchestra, una comissió encarregada per The London Royal Festival Hall. El resultat és una peça més orgànica i orientada cap a terrenys de la música concreta i atonal.
El tercer i darrer encàrrec és de la galeria d'art Barbican. El tema, "Le Jardin de Barbican", et transporta a una selva tropical, plena de sorolls d'insectes ocults, on t'acarona una cançó de bressol-loop-aquàtica.
3 Comissions és, doncs, un treball que es mou entre la ciència, el xamanisme i la música i que té un resultat difícil i atractiu.