De tots és sabut que la invasió anual de l'illa d'Eivissa durant l'estiu per part de masses de jovençols anglesos ha produït una transformació radical en la idiosincràsia d'una de les últimes perles del Mediterrani. Aquests centenars de milers de hooligans que van a l'illa atrets per la possibilitat d'estar-se uns dies torrant-se al sol (poc), borratxos i empastillats (molt) i creient que follaran com a bèsties peludes després de passar-se la nit botant al ritme del pitjor trance de tota la història en les festes organitzades pels promotors anglesos (les mateixes festes on no els deixen entrar a la Gran Bretanya, perquè són considerats com a xusma), han aconseguit canviar de dalt a baix el fràgil equilibri que mantenia surant l'illa des de fa més de quaranta anys.

Però la culpa, òbviament, no és dels hooligans, en absolut. Ells només en són la carn de canó llesta per a ser explotada. La culpa és del "pacte de la cobdícia", un pacte no escrit entre el caciquisme local (amb Matutes el Corsari i la seua filla al capdavant, controlant el sector hostaler, la construcció i les discoteques), els tour-operators sense escrúpols i els promotors dels principals clubs i discoteques de Gran Bretanya (Creams, Home, Manumission, Ministry, Stravaganza, etc.), que han aconseguit que, per cinc mil duros (aparentment), un xaval d'aquests s'escape de la claveguera on viu a Stradford i es puga creure, per uns dies, el rei del mambo. Tot un somni fet realitat, gràcies també a la complicitat (econòmica, és clar) de molts dj.s anglesos que, mentre punxen autèntica gassòfia, es forren a mans plenes i augmenten el seu ego a la categoria de Déus. Mentrestant, els promotors i els dj.s d'Eivissa (els autèntics creadors dels "balearic beats") llangueixen a s'hora baixa. I els diners sempre se'ls embutxaquen els mateixos.

Però "tot lo bo s'acaba" i la bombolla del somni creat arribarà un punt que petarà. Els flipats que cauen pel balcó del seu hotel; els tarambanes que són atropellats en massa a la carretera d'Eivissa a Sant Antoni (batejada per "The Sun" com "la ruta de l'Infern") perquè el benefici ràpid no dóna per il·luminar convenientment els accessos a les discoteques; l'explotació abusiva dels minsos recursos naturals de l'illa i, en definitiva, la massificació extrema produïda per l'esmentat "pacte de la cobdícia", han transformat l'illa en un Benidorm qualsevol i va en camí de ser un desert ple de detritus i d'immundícies. Poc sembla que ha pogut fer, de moment, la reserva índia del Pacte de Progrés, el Govern Balear i el Consell Insular per controlar aquest desgavell: agranar la brossa i poca cosa més. Pilar "Pluma Fràgil" Costa ho intenta, però, com en totes les pel·lícules de cow-boys, els índios ho tenen negre, especialment si el 'hombre del rifle' és el propi Matutes el Corsari.