Capítol 1:

"Del primer plor al primer tocadiscos"
(o de com fotre al personal fent soroll sense parar durant tota la vida)

"Un dj com DJ PAY ni naix ni es fa: simplement se'l mossega"
Goldie @ Jockey Slut

Amb el pas del temps, DJ PAY ha arribat als cims més alts que un dj que es precie pot desitjar: és envejat a mort per la comunitat electrònica mundial, sempre està envoltat de semi-nues femelles de molt bon veure, disposa a tutiplés de drogues de tots els tipus, posseeix diversos ferraris d'infart que condueix com un boig de festa en festa, gaudeix de multitud de cases, apartaments i mansions a nombroses ciutats de tot el món i, molt aviat, a més, veurà acomplir-se el seu darrer somni: punxar al Sigurney de Bolakesväla. ¿Què més es pot demanar? ¿la Lluna? ¿per a qué? ¡si ell ja sol estar, habitualmente... a Mart!!

DJ PAY ha aconseguit aquest estatus i totes aquestes prebendes només gràcies als seus esforços, al seu treball constant, a haver suportat amb resignació les més gran vexacions, a tenir més cara que esquena i a tirar-li un morro a la vida com d'aquí a Tomboctú.

¡Però no sempre ha estat així! ¡Nooooooooo...!