Memòria gràfica d'un dj desencarrilat:

Una família desgraciada (i molt poc agraciada)

DJ PAY nasqué al si d'una família molt humil, que aquí podem veure el dia en què mangaren unes llonganisses i anaren a menjar-se-les al camp. El pare, Dràcul Djpay (al centre, amb corbata), provenia d'una rama vinguda a menys dels Dràcul de Tansilvània, casat amb la seua pobra cosina Dorotea Djpay (endogàmia total, malament comencem), que, a la foto, té al costat al seu germà Próspero Merimé Djpay, de paisà, tot i que ja s'havia ficat a capellà (i amb una cara de viciós que et tomba d'esquena). DJ PAY -que mira cap a una burra que passava per darrere del fotògraf- està assegut als braços del seu avi matern, el qual li fica mà, com es pot veure (malament continuem: ¡més traumes infantils!). Tota la família es morí aquell dia, de fartà, com Sangonereta, per culpa de les llonganisses. Tota, menys DJ PAY, que ni les tastà, i menys Próspero Merimé, que aguantava el que li tiraren.

En mans de la perversitat

DJ PAY, orfe i miserable, passà a ser custodiat pel seu pervers oncle Próspero Merimé Djpay, a qui veiem a la foto amb un dels molts i nefands amants que tenia. Próspero no era bisbe de Boston, ni res que se li semblara, però tampoc es quedava enrere quant a vicis, abusos i tocaments diversos. La vida DJ PAY es convertí de seguida en un culebró més dramàtic que el de l'Oliver Twist del Dickens eixe.

Una infantesa pitjor que la de Kunta Kinte

El pervers oncle Merimé tractava DJ PAY com si del petit David Coperfield es tractara. I així, per a traure-li rendiments i plusvàlues diverses, el va posar d'esclau a una corda de presos dedicats a fer carreteres per la València profunda i a desmuntar les ruïnes del Teatre Romà de Sagunt. Els esclaus de la colla construïren també dos parcs temàtics i mitja dotzena de camps de folg en una temporada, pero DJ PAY, que ja s'estava espavilant, es deixava "arrossegar" per les circumstàncies (en la foto és l'últim per la dreta, assegut). La veritat és que no es va herniar ni res.

Una educació nefasta

Hi hagué prou que DJ PAY mostrara una certa afició pel techno i el trance perquè el seu pervers oncle Próspero Merimé el ficara de cap a una rondalla de bandúrries, per a fotre'l. Aquí veiem al pobre DJ PAY en l'extrem esquerre de la fila superior, aguantant metxa -no sabia ni solfeig- i maleint perquè, damunt, li havien donat la guitarreta més petita i que menys soroll feia. La guitarra en qüestió va acabar estrellada en l'occipuci de D. Telesforo Gaitas, el professor, un dia que interpretaven el "Diguem no" de Raimon. No hi ha perdó per a les vaques. Sagrades, s'enten.

Una personalitat dissoluta

Ni el dur treball ni la somanta d'hòsties que li solia arrear el seu oncle, serviren de res per a forjar el caràcter del jove DJ PAY que, ja de molt petit, mostrava una irrefrenable inclinació cap al costat obscur de la força i una atracció malsana pel vi de garrafa. Quan el seu oncle l'enviava a fer algun mandao, ell es gastava la cisa en vinatxo del bo: una ampolla per al camí i, l'altra, per a prendre-se-la amb la filla de la portera, la seua núvia de l'època, quan es trobaven al terrar. El bult que se li veu a la butxaca són les xuxes amb què, el malànima, engalipava a la tonta d'Angelines.

Una psique desguitarrada

Els patiments sofrits per DJ PAY en la seua infantesa desembocaren en una esquizofrència aguda i en una tostesquilnesi de la glàndula supratiroidírica, cosa que li feia molt de dolor i que no es va curar ni amb aspirines ni res. Ésser insociable i malcarat, els seus jocs infantils estaven farcits de violència i ressentiment. Aquí el veiem un dia, en el parc que hi havia prop de la casa del seu oncel, en una de les seues actituds més caracterísitiques: una bombeta a la mà dreta i, l'esquerra, sempre a punt per a alçar les faldilles de les xiquetes. Ai, senyor, senyor...

La primera comunió de Dj Pay

DJ PAY mai no va mostrar cap respecte ni per la religió ni per les més preuades tradicions i així ho demostra aquesta instantània del dia de la seua Primera Comunió, on es comprova que, en lloc de prendre's la Sagrada Hòstia, es prengueren unes misteles, ell i la panda de malfactors amb els quals s'ajuntava. DJ PAY, naturalment, és el que està a sota, repantigat en el sòl, en la decadent actitud de beure's el dolç licor. La ressaca, com és de suposar, va ser monumental.

Una nul·litat esportiva

Veus, una altra cosa no, però en esports, DJ PAY sempre fou una nul·litat absoluta. Però un nul·litat amb estil, eh? El seu sever oncle, per completar la seua educació (i per veure si es tractava d'un crack i forrar-se amb els drets televisius) el va apuntar al Pedrusco CF. Això, a DJ PAY no li féu gens de gràcia, però va saber traure-li partit... no jugant-ne cap! En la foto apareix en primer terme (al terra) fent gala de les seues dots futboleres, el mateix dia que el Pedrusco baixà a Quinta Regional de la Lliga de Col·legis Públics Casposos, derrotat, una vegada més, pel contuberni entre Pablo Porta, el tipejo Raimundo Saporta, Samaranch i, especialmente, Escartín.

Servint a la Pàtria

Així estava de panxo DJ PAY quan la Pàtria el reclamà per a acomplir el Servei Militar Obligatori. Passat per Cerro Muriano (Còrdova) i per Alcantarilla (Múrsia), va estar una temporada als Paraques i acabà al Marroc servint amb la Legió, on li donà pel cul a un Sargento de Regulares, un dia que anava fumat, pensant-se que era la famosa cabra. Les hòsties que li donaren a ell després també foren bastant "regulars".
La foto que apareix aquí se la feu per a enviar-li-la a Angelines, la filla de la portera, un dia que, per a variar, anava de grifa fins al cul (fins al seu, no el del Sargento). Les flors, de plàstic. La caspa, molta. El suor, se li suposa. La Pàtria, també se la poden ficar pel cul, tant el Sargento com la cabra.

Un obsés sexual

DJ PAY tornà de la mili més calent que una burra i es transformà en un autèntic obsex (obsés sexual), perseguint a les xiquetes pel carrer, com es pot veure en aquesta fotografia inculpatòria, que fou usada quan l'acusaren d'"acoso y derribo". La seua vida ja era un caure costera avall per una pendent sense fi de corrupció, golferia, drogaadicció i tracta de blanques ¿alguna cosa podria posar-hi remei? ¿estaria a temps encara de redimir-se de tanta perdisión?

Salvat pel techno

Fotografía que recull el màgic moment en què Angelines, per a celebrar el tercer mes que no li baixava la regla, regala a DJ PAY un tocadiscos i el primer àlbum de Kraftwerk. Aquesta fou la salvació de DJ PAY i la perdició d'Angelines, ja que aquest no li tornà a dirigir la paraula, capficat com estava llegint la galleta del disc.
Abondanada per DJ PAY, no sabem què fou d'Angelines, ni ens interessa gens, però el que sí sabem és que, des d'aquell dia, la vida del nostre heroi va sofrir un canvi radical i començà el seu camí per a convertir-se en el dj més famós del món!!

...continuarà