MUFF
Mira Un Friqui Festival (nom no enregistrat)

Alababarada + Ligres + Improveejays
Divendres, 15 d'octubre de 2004
Latex Undertown @ Looping
Produeix Groovebox
Av. Constitució, 29 (entrada per la porta de darrere, jijiji). València

El retorn de les festes frikis
No exigim de la història més del que ens pot donar: la història no ens dirà mai el que passa amb un autor en el moment en què escriu. Fóra més eficaç invertir el problema i preguntar-nos el que una obra ens aporta del seu temps. Considerem, doncs, decididament l’obra com un document, el signe particular d’una activitat, de la qual només ens interessarà, de moment, el vessant col·lectiu; vegem, en una paraula, el que podria ser una història, no de la literatura, sinó de la funció literària. Per a aquest examen disposem d’un guia còmode, bé que visiblement precipitat: algunes notes de Lucien Febvre, citades per Claude Pichois, en una contribució al problema que ens interessa. N’hi haurà prou confrontant els punts d’aquest programa històric amb alguns treballs recents de la crítica raciniana, una de les més vives (s’ha dit que, pel que fa a la literatura, història i crítica, estaven encara confuses), per delimitar les llacunes generals, per definir les tasques.

Més despiporre, impossible
La primera intenció de Lucien Febvre és fer un estudi del medi. A despit de la seua reputació crítica, l’expressió sembla incerta. Si es tracta del grup humà molt restringit que envolta l’escriptor, cada membre del qual és més o menys conegut (els seus pares, els seus amics, els seus enemics), el medi de Racine ha estat sovint descrit, almenys en els seus aspectes circumstancials; ja que els estudis de medis no han estat normalment altra cosa que recensions de biografies menors, la història anecdòtica de certes companyes o, millor encara, de certes “desavinences”.

Els millors djs del món, completament destarotats
Però si es concep el medi d’un escriptor d’una manera més orgànica, més anònima, com el lloc de les maneres de pensar, dels tabús implícits, dels “valors naturals”, dels interessos materials d’un grup d’homes associats realment per funcions idèntiques o complementàries -en poques paraules, com una porció de classe social-, aleshores els estudis esdevenen molt més rars.

¿T’ho vas a perdre?
Quant a l’essencial de la seua carrera, Racine ha format part de tres medis (sovint, de dos a la vegada): Port-Royal, la Cort, el Teatre; sobre els dos primers, o més exactament sobre llur intersecció (i és això el que compta per a Racine) tenim l’estudi de Jean Pommier sobre l’ambient jansenista i mundà de la comtessa de Gramont; es coneix d’altra part l’anàlisi, a la vegada social i ideològica, que Lucien Goldmann ha fet de l’ala “dretana” del jansenisme. Sobre l’ambient teatral, que jo sàpia, tenim poques informacions, si més no anecdòtiques, cap síntesi; ací, més que mai, el fet biogràfic eclipsa el fet històric; ¿ha tingut Racine una filla de la Du Parc? Aquest problema dispensa d’entrar en els costums de l’ambient comediant i, amb major raó, de cercar-ne les significacions històriques.

Amb el millor de cada casa: Maiquelnait, La Infame, Sr. Crus, Dj Pay, Dj Pig, Pacoplaza, Juancho, Dj Potens, Dj Maulet...
...i a la room 1 Latextronic amb Sergio García (Dr. Slump / Castelló) + Yin Elek (Overflow / Alcoi).

===
NOTA POST-PARTY:
La festa va ser un descollone complet, amb grans moments de friquisme elevat a la tercera potència. A més, apareguérem a El País de la Tentaciones. I el pitjor: l'orgia fou de tal calibre que, a la pista, hi hagué moments que hi havia més gent follant que ballant. La casa Durex doblà beneficis nets aqueixa nit.