Excepte l'electrònic, els altres mètodes de nomenar són absolutament insulsos, siga el gènere musical que siga:

Música Clàssica

Tenir el valor de dir-se Johann Sebastian Bach, Ludwig Van Beethoven, Maestro Rodrigo o Maestro Chapí és d'una feixuguesa inaguantable. ¡Com si no fóra més divertit dir-se Africa Bambaataa, per exemple! Doncs no, ells continuaran duent aquests noms tan avorrits en les làpides de les seues tombes pels segles dels selges, amen.

Música Llatina

Què podem dir de gentola amb noms com Marco Antonio Solís (¿Què és això, un general romà ficat a representant de tomaca en pot, o què?), Laito Jr. & Laito Sr. (arggh!), Patato Valdez (nyas, cabàs!), Gema y Pavel (ploriqueje) o José Alberto el Canario (a llàgrima viva).

Punk

Aquí tots són més o menys iguals, tots són blood, beer, opression i penetration. Però no me'n riuré gaire, no siga cosa que el meu germà em pegue amb la cadena…

Flamenc

A aquests tampoc no els criticaré gaire perquè, al cap i a la fi, ja se sap que els flamencos purs vénen de l'Andalusia profunda i han passat més fam que Carracuca. Per això sovintegen tant les habichuelas, pescaíllas, cigalas, camarones, tomates i tomatitos… Amb els que no puc de cap de les maneres és amb els mingurrinos sevillaners aquells de Siempre Así, que amb un nom com eixe és normal que li canten al Aznar en els seus bodorrios…

Metalers, gòtics, sinistres i altres peus negres

Aquí la veritat és que no sé per on agafar-ho, perquè, primer: tots sonen igual (de malament); segon: tots tenen noms semblants, amb les paraules dark, metal, crime, terminal, judas i similars repetint-se continuadament de banda en banda; i tercer, allò més important: no hi ha cristo que puga llegir els noms en les caràtules dels seus putos discos, amb totes aquelles lletres gòtiques sangonoses i entortolligades que usen, que pots tornar-te tresullat intentant saber què collons hi posa. ¡¡Tipògrafs del món: uniu-vos i ajudeu-me!!

Indie-pops i la resta dels que no es dutxen tots els dies

El pitjor de cada casa. ¿A qui se li ocorren els noms tan ensopits que solen emprar? ¿és una qüestió d'ells matixos, que són així de pardalets? ¿o són les llumeneres mig mariquites dels departaments de màrketing de les cases discogràfiques?. Perquè ja em diràs tu que dir-se Nirvana no et fa angúnia. Nirvana o Suede o Cinerama, Delgados, Australian Blonde, Freses, Vacaciones, Iluminado, Autour de Lucie, Baby Powder, Cecilia Ann, Chucho, La Habitación Roja, The Jesus & Mary Chain, Luna, Neurotics, Placebo, Los Planetas, The Pribata Idaho, Velocette, Yo la Tengo… aaaarggg!! brroooof!! Vomite-vomite-vomite…

Però deixem-nos d'imbecilitats i anem a per les coses serioses. Vejam, doncs, com resolen la música techno i la música de ball el seu problema onomàstic. Per fer-ho, MondoFreak ha realitzat un exhaustiu estudi que li ha permés trobar unes pautes de classificació la mar de científiques i aclaridores respecte a la importància de NO anomenar-se Ernesto en el món dels clubs.

Aquestes són les principals tendències que se segueixen:

Tendència estilística

La més òbvia. El nom del dj o del projecte ens indica, ja a primera vista, de què va la seua actitud. D'exemples, no en manquen: Funkempire, Jazzanova, Houseman DJ, Avatar of Dub, Asian Dub Foundation, Stereo Mc's, Street Life, Freestylers, Dinamic Syncopation, Dj Mixed, Dj Micro, Massive Attack, Matematics, Dopplereffect, Bah Samba, Bomb Funk, Cinematic Orchestra, Minimal Funk, Dj Punk-rock, Mitte Karaoke, Grooverider, Somatic Responses, etc. etc. El millor: Funkstörung (contra el que puga semblar, el seu nom significa "ràdio-interferències" en alemany, i els defineix de puta mare).

Tendència alfa-numèrica

La més seguida, sense dubte. Consisteix a combinar lletres i nombres per aconseguir un nom que no diga res (o que ho diga tot) ¡Llibertat absoluta! ¡tu mateix t'ho imagines!. Exemples: Beta 3, 6Abeat, Butti 49, Manta 1000, 310, X-103 (aquest és Jeff Mills), Ursula 1000, 4 Hero, 4 Vini, 4 Wings, Zero 7, Zuco 103, Pizzicato 5, 808 State, a3k, Aux 88, AK 1200, Bran Van 3000, 1st-lig (¡arsa!), Dj T-1000, DJC1, DJK1, Gamat 3000, JB3 (¡un pa' mí!), Phuture 303, Kid 606 (aquest és el doble de l'anterior), Minus 8 o Buckfunk 3000 (veus, de nou el 3000, el 2000 ja no s'estila). El millor: A Number of Names.

Tendència de la inicial del cognom

Per abreujar, o per marejar, es posen només la lletra inicial del cognom (o del que siga): François K (el mestre!), Stefan A, Howie B, Eric B, Herik B, Glory B, John B, Stevie B, Andy C, Schooly D, Babby D, Sleezy D, Move D, Master E, Adam F, Speedy J, Percy X o Scan X. El millor: DJ T (absoluta economia de mitjans, suprimeix també el nom i es queda tan panxo).

Tendència electrodomèstica

Una núvia sarsuelera que jo tenia (i a la que vaig aviar sense més explicacions) es va atrevir a qualificar l'electrònica com "música nevera" perquè, igual que passa quan s'atura el frigorífic, en acabar-se el disc que estàvem escoltant deia "uf, quin descans!"
No, no li vaig pegar ni res, però sí que és certa, com a mínim, l'existència de munt de noms relacionats amb l'electricitat en general i amb els electrodomèstics en particular. Vegem-ne alguns: Elektroids, Electrelane, The Electrifying Mojo, Electribe, Electric Company, Electric Music Foundation, Elektropez, Electric Indigo, Sun Electric, London Electricity, Antonelli Electr., Chazán con Los Eléctricos, Tocotronic, Lovetronic, Vanguard, Watch TV, TV People, Smahs TV, Whirlpool Productions, Telefunken, Cassio Ware, Audioweb, Audio Two, Radioboy, Rockers Hi-Fi, Artifacts, Fantastic Plastic Machine… El millor: Camping Gaz (nova línia de gaso-domèstics).

Tendència eufònica

Noms que sonen rodons. Molt elitista, aquesta manera de cridar-se és quasi exclusiva dels dj.s italians (o d'orígen italià), perquè la veritat és que els seus noms sonen que te cagues. Fes la prova i pronuncia en veu alta: Mauro Picoto, Marco Carola, Danny Tenaglia, Philippo "naugthy" Moscatello, Gaetano Parisio, Donnacha Costello, Giorgio Moroder & Pete Bellotte o -atenció- el projecte format per Daniele Davoli, Mirko Linoni & Valerio Simplici. El millor: Claudio Cocolutto (jo no me'n vaig poder resistir i, fa un parell d'anys, durant la seua sessió al Sónar, vaig estar cridant-li "cocooooluuuutoooooo…" sense parar durant tota la nit. Afònic em vaig quedar i ell m'imagine que fins als collons de mi). Millor encara: To Rococo Rot (no és italià, però ¿quina millor manera de fer que un nom sone "rodó" que emprar un palíndrom?).

Tendència de los qui no tenen àvia

Com en totes bandes, els presumits i narcissistes fan de les seues sense cap vergonya. Aquí en van alguns exemples: Tim Deluxe, Golden Boy, Goldie, Prodigy, James Flavour, Divinity, Phortune, Super Zandy, Queen of Japan, All Stars, Chris Liberator… El millor: Masters At Work (i tots els masters, funkmasters i grandmasters que hi ha d'aquí a la part de dalt del Bronx).

Tendència marciana

Els viatges espacials i les pelis de ciència ficció han deixat una emprempta indeleble en la comunitat electrònica. I el planeta Mart té el primer premi, tot i que no n'és l'únic: Mouse on Mars, Teen Marcianas, März, M-Attak, Visit Venus, Rabbit in the Moon, Moonrock, Moonstarr, Sideral, UFO, George Stars, Alien Project, Apollo 440, Orbital, Cosmic Gate, Ellen Allien, Moon Knights, Planetary Assault System, Dj Kosmos, Intergalactic Gary, Black Moon, etc. El millor: Dj Hal 9000, que hàbilment, combina la tendència alfa-numèrica, l'electrodomèstica i el desig de llargar-se més enllà de l'estratosfera. 'Vooooooorrrrrrnnnn (orlando voorn)!!! Cordeu-vos els cinturons!!

Tendència necessitats bàsiques: 1.- el menjar

Malgrat el que puga semblar, els dj.s i els clubbers són persones normals -només que una mica més intel·ligents i més guapos-, als qui també els cal cobrir les seues necessitats bàsiques. Ja ho explica la coneguda dita: "Caga el ric i caga el pobre, / caga el rei i caga Shasha. / En aquest món traïdor, / de cagar ningú s'escapa"
Quant al menjar, la primera d'aquestes necessitats, s'ho han sabut fer la mar de bé, perquè tenim un menú complet (més o menys cuit) amb Dj Food, Chop Suey, Dj Pig, Black Bean Sauce, Lamb, Syrup, Dj Peix, Sunday Brunch, Cookie Crew, Creme de Menthe, Wagon Cooking, Chris Coco, Funky Porcini, Coco Steel, Dj Agua, Chateau Lamotte, Dj Xufa, Octopus Project, La Bouche, Beanfield, The Rice Field i tota la factoria cítrica: Citric, Lemon D, Lemon Jelly, Lemon Sol, Orange-Lemon i Naranja Manjar. ¡Pots acabar com Mondo Grosso o, pitjor encara, com Fatboy Slim!. El millor: Cannibal OX.

Tendència necessitats bàsiques: 2.- les drogues

És mentida que les drogues tinguen cap relació amb la cultura de clubs, però hi ha alguns que no se n'han assabentat: Chemical Brothers, Dj Valium, Herbaliser, Rebeca Poppers, Pastis & Buenri, Narcotic Thrust, Endorphin, Chicks on Speed, Speed Limit, Smokers Blend, Trip, Terry Farley, etc. El millor: HD Substance (em pega segur, que em coneix).

Tendència necessitats bàsiques: 3.- el sexe

Dj Assault amb el seu tema Ass'n tits és, segurament, el més explícit, però n'hi ha molt més: els innocents Amoretto o Kiki; els descriptius Manual i Mamond; el beat Procreation; els matxotes Dj Slip i John Coxon; els alegres Pornostars i Lovebomb; els sexo-addictes Palace of Plesure, Fetisch Park, Sensual Physics i Nocturnal Emission o els destrellatats Dominatrix, Spanky, Dj Zorra, Dj Marro, Dj Leona, Crazy Penis, Polla Disaster, Contagious Orgasm o Violent Onsen Geisha. El millor: Vagina Dentata Organ (sense comentaris, que mossega!).

Tendència simplement arreats

Només donaré els noms i que cadascú traga les seues pròpies conclusions: TokTok (passe!), Loco Spengo, Kid Loco, Natural Calamity, The Sound Vandals, Atomic Hooligan, Comatose Captain, Pzycho Bitch, Capone & Noreaga, Zombie Nation, Freaky Jalapeño, Dj Bobo, Dj Tururú, Dj Muerto i Dj de Mierda. El millor: Dadamphreaknoizphunk.

...però la meua vena freaky em perd:

Com has pogut comprovar, ningú no pot competir amb la música electrònica i de ball a l'hora de tirar-li imaginació a la cosa. Com diu un conegut anunci "el món no gira, el mouen els dj.s".

Tanmateix, sí que hi ha un gènere musical els protagonistes del qual sí que estan suficientment arreats com per a obtenir uns resultats més que apreciables. Como no podia ser d'una altra manera, m'estic referint a la Cançó Casposa Espanyola.

Vejam els noms d'alguns grups i solistes i comprovem-ho:

El Alcalde Rockero, Los Alegres Estudiantes, Androide Aceituna, La Banda del Empastre, Los Beatles de Cádiz, La Charanga del Tío Honorio, Chavalitos TV, Las Chicas Chin-Chin, Los Churumbeles de España, Colitis Vasilona, Desde Santurce a Bilbao Blues Band, Emilio el Moro, Follim Follam, Los Golfos, El Gran Tití y sus Ceporros, Illya Kurvaki y los Valderrama, Josele el Ijo de Pepa, Juanito Navarro y Doña Cocleta, Luixy Toledo, Las Madres del Cordero, Mamá Ladilla, Maruja y los Filoestuches, Los Monos del Peñón, Pollito de California, Puturrú de Fuá, Ramona y Fandanga, Richard y sus Mambucos, Superputa, Teresita la Mojada, etc. etc. etc. Els millors: Joseph II and his Torroristas Orchestra Club Band (jo en vaig formar part, ho jure: tocava la flauta d'esmolador) i Las Criaturitas del Barranco (de Torrent, of course)

Nota: per a completar la informació sobre el cutrerio espanyol he piratejat la web de Caviar del Caspio (el nom ja ho diu tot) i els rànkings absurds d'Alababarada, tots dos llocs de visita obligada.
Gràcies, locomotoros!