¿on collons està el bakalao?

On està el bakalao?

Desperats per saber-ho, enviem els nostres experts a fer les averiguacions pertinents i descobrim que aquest fenòmen ecara és viu i que es pot trobar a múltiples discoteques valencianes: ...només que li han canviat el nom: ara es diu mákina, progressive o trance, però ¡canta igual que abans!

En ruta!!

Decidits a pescar tota la informació possible, i gràcies a la col·laboració del nostre patrocinador PESCANOVA (lo bueno sale bien), disposem d'un vehicle immillorable per recórrer la geografia discotequera valenciana. ¡Que tremolen les bakalaeres, que MONDO FREAK surt amb les seues xarxes!!

Albades

La primera parada és a la discoteca de Muro, on fem el primer descobriment: la gent ja no es mou de disco en disco, sinó que passa tota la nit en un mateix lloc. "Mosatros venim a peu des d'Alcoi", declara Lorenita (de blanc), una típica pija alcoiana, acompanyada per les seues amiguetes, "perquè el cotxe del papà ja se'l va quedar la Guàrdia Civil de Cocentaina fa un mes". No m'extranya que, amb eixa cara, facen tants kilòmetres a peu per trobar nòvio... Açò no és bakalao, açò són "ganes".

Bananas

...com a Bananas, una sala dedicada al lligoteo i on el que menys importa és si punxen bakalao o merluça: la putada és que Sónia (la princeseta de Sueca) i les seues amigues, s'han quedat més soles que la una. No és casualitat que, just enfront d'aquesta macro-discoteca del Romaní, hi haja situat un dels macro-puti-clubs més grans del país. Els xavalots s'escalfen amb les go-gos i la festa de l'escuma i després van a rebaixar-ho amb la brasilera de torn... I no, tampoc no és bakalao, açò és "pil-pil", de tant menejar-ho.

Rockola

Més sort a tingut la Puri de Mislata, que celebra la seua despedida de soltera (¡enhorabona, Puri, carinyo!) a Rockola. I menys mal que el seu nòvio no estava per allí, perquè no sé quina cara haguera posat quan la nostra intrèpida amiga va intentar ficar-li el "barret" que du al pobre Miguel "el puto amo" Serna per la boca, ¡i damunt de la mateixa cabina!. Però no, Miguel tampoc no punxa bakalao... si de cas, només algun bollicao.

Chocolate

Chocolate no pot negar-ho: va ser el temple del bakalo i ho continua sent. Açò ja són paraules majors. Com la "xocolatà" aquesta, que me la vaig trobar a la barra de la dreta. "Hardcore-techno é lo que pinchan aquí, cojone!", va declarar la xica, i jo no vaig ser qui per negar-ho.

Barraca

A Barraca no poguérem entrar, ho lamente. Ja era diumenge per la vesprada, però ací, l'amiga Slut, ens va impedir el pas: "¿Bakalao? ¿Bakalaooo? ¿qué coño bakalao? Mira tu lo que yo hago con tu puto bakalao, marikón, cara-peskao!, me lo meto por la figa, mecagüendiosss...!". Incontestable: a Barraca no hi ha bakalao: hi ha barrakudes!!

Masía

Serien els fongs al·lucinògens, els quatre dies sense dormir, l'otitis galopant de tanta mákina o que vaig agafar el desviament cap a Yokohama sense adonar-me'n, però jo juraria que aquesta foto la vaig fer a Masia, allà per Sogorb, on la Ruta del Bakalao canvia de nom per passar a denominar-se la Ruta del Kordero. I tampoc no recorde què em van dir aquestes xiques... no sé si seria pel nivell dels decibel·lis, però jo no vaig entendre res!

Karamelo

Por, por és el que vaig passar a la Karamelo de Villena. L'amo està més enllà del núvols i és perillós i jo m'estic jugant la vida per traure açò ací. Perquè la veritat és que Karamelo és una de les discos més dures entre el Zambeze i Río Grande, segons com puges a la dreta. I la clientela no té desperdici, com es pot veure. Només puc dir una cosa: ¿Bakalao a Karamelo? Noooo! (vaig haver de jurar-li-ho a la rebotiga, mentre la faca...)

...i després de tanta tonteria en aquesta pàgina desgavellada, només puc dir una cosa: me'n vaig a dormir, ¡que a mí el bakalao no em pillarà mai!