El dissabte 4 d'octubre de 2003 se celebrà a València un intent de love-parade organitzat pel grup Speed Factory (B-Parade de Barcelona). El motiu de realitzar-se a València és que enguany l'Ajuntament de Barcelona no els l'ha deixat fer, mentre que les autoritats valencianes s'han mostrat "molt receptives". Fins aquí, no dic ni mu, malgrat que la cosa ja fa pudoreta.

El que no entenc gens és la pretesa filosofia que els mou (basada en el tot s'hi val, des de l'underground al mascatxapisme més descarat), ni que algunes sales i col·lectius de l'autèntic clubbing valencià caigueren en la trampa, ni que ens l'hagen intentat vendre com el summum de la "multiculturalitat", "la unió de les tribus urbanes", "el plaer de la música" i altres mandangues similars, mentre que no fou més que un puto negoci, en el qual només guanyaren pasta gansa -a més dels organitzadors- sales com Chocolate, Maruja Limón, Puzzle, Distrito o Penélope.

I que se m'entenga bé: ho dic tot des del més absolut respecte cap a tot el món: cadascú que escolte la seua música, que balle el que vullga o que vaja al garito que li rote, però que no ens venguen la cabra de la unió de les tribus. Això és una xuminada que, a aquestes altures del segle XXI, ja no se la creu ni cristo.

I menys encara, per favor, que no ens prenguen el pèl: que no ens diguen que no portaren dj.s internacionals "perquè tots estaven ocupats a Miami" (vinga, home!), i que es queden per a ells les seues "carrosses d'ambient faller" (lapidables). Només ens falta que, amb tanta "chermanor", ens munten també un concurs de paelles en el riu.