Ja ho digué el P. D. Teodoro de Almeyda, de la Congregació de l'Oratori de Sant Felip Neri i de l'Acadèmia de les Ciències de Lisboa en el seu Recreación filosófica o diálogo sobre la Filosofía Natural para instrucción de Personas Curiosas que no han frequentado las aulas, (obra escrita en portugués), segons en consta en la seua tercera edició espanyola, volum seté, publicat a Madrid el 1803: "Antes que se busque la verdad de qualquier proposición, es menester enterarse bien de ella".

Doncs bé, ens n'hem assabentat ben assabentats i la veritat és que la gent ja no vol més djs lletjos ni peluts: el que vol de veritat és que siguen guapos.

Perquè, com bé sentència el Marquès de Racciolo en el seu Última despedida de la Marsicala a sus hijos (traducció al castellà per D. Francisco Mariano Nipho, sisena impressió, Madrid 1787), "el mundo es insaciable: quanto más se le dá más quiere".

I així és en veritat. No és suficient que els djs punxen com els deus, que et quadren les mescles com els àngels o que et duguen al paradís amb els seus scratchs i els seus spin-backs: els djs, a més a més, han d'estar quadrats, ser guapos i resultar molons.

En el fons, no deixen de tenir raó els qui açò reivindiquen. Imagina't tú a un Carl Cox, per exemple, o a un Dj Hell o un Lee Burridge o un Aphex Twin, que són tots lletjos a rabiar. O un Felix da Housecat, que se t'apareix una nit per un cantó i el cor et fuig per la boca, de la por que t'agafa...

I, d'entre els que conec personalment, no et vull dir res... amb els caretos que llueixen un Hal 9000, un Nacho Marco o un Chola...

Pero arribats en aquest punt i en aquestes exigències, allò que estaria més de puta mare... la proposta més novedosa del món que ara llança Mondo Freak: ¡¡volem que tots els djs siguen ties i que estiguen buenorres i que punxen en boles!!