Parlem amb el periodista valencià Joan M. Oleaque, autor del llibre Des de la tenebra, un estudi en profunditat de tot allò relacionat amb l'anomenat cas Alcàsser, famós crim de 1992 en el qual tres jovenetes d'aquella localitat foren brutalment violades i assassinades per dos delinqüents habituals: Miquel Ricart (actualment en presó) i Antonio Anglés (desaparegut).

L'obra s'ha presentat recentment en la seua edició espanyola (Diagonal, octubre de 2002), mentre que la catalana original és del març passat (Empuries).

Com han apuntat nombrosos especialistes, aquest llibre resol i tanca definitivament el cas, desmuntant una a una totes les teories conspiratòries que s'inventaren en el seu moment (es va arribar a implicar, fins i tot, a Felipe González, aleshores president del Govern).

La primera part de l'obra és una minuciosa i tenebrosa anàlisi del crim, en la qual es mostren, amb tota la seua cruesa, les vides i l'entorn familiar dels assassins, a més de fer-se un recorregut pels esgarrifosos fets que teingueren lloc a la muntanya de Tous.

La segona part és més terrorífica encara, ja que en ella s'estudia el circ mediàtic que es va organitzar al voltant del cas, un autèntic judici paral·lel ple de despropòsits i de perversitat, en el qual participaren especialment les televisions (amb Nieves Horrores i Pepe Navarro al capdavant), recolzant-se en la bogeria i la cobdícia de Fernando Garcia, el pare d'una de les xiquetes mortes.

Aquest circ va arribar a fer tremolar els fonaments de l'estat de dret, en instal·lar en la societat espanyola la sospita i la desconfiança en el sistema i, a més, va suposar un punt d'inflexió (sense retorn aparent) en els mitjans de comunicació del nostre país que, a partir d'aquell moment, s'"americanitzaren" definitivament i es dedicaren, ja descaradament, a la brossa més pudenta. I així ens va. Com ha dit en alguna ocasió el propi Oleaque, els programes de televisió actuals són molt pitjors que els que es feien abans d'Alcàsser, opinió que jo compartesc: ofereixen merda perquè la gent vol menjar merda.

Respecte al llibre, cal dir que Oleaque va conéixer a l'assassí, Antonio Anglés, des que ambdós eren xiquets, cosa que li ha permés d'accedir a racons de la seua història que fins ara eren desconeguts, a més d'haver didicat 10 anys de la seua vida a reconstruir detalladament els fets, aportant tot tipus de dades noves.

I avui aquí, en aquesta entrevista en exclusiva, va a aportar-nos encara més informació, tot i que aquesta no siga rellevant en absolut per a la ressolució del cas, ni molt menys, sinó únicament per a comprendre una mica més la personalitat i la mentalitat d'Antonio Anglés i d'altres dels implicats. Tot i que puguem semblar una mica freakys, no volem pecar de frívols: seran només unes pinzellades que ens permetran submergir-nos en un aspecte més de l'ambient de la família Anglés i de la comarca de l'Horta Sud de principis dels anys noranta, on succeiren els fets. Perquè no hem d'oblidar que, malgrat el terrible crim que cometeren, els assassins també són humans (encara que açò vaja en demèrit de la nostra espècie) i també els agradava la música.