Trobem Oleaque al seu estudi, treballant en un nou cas (top secret de moment), mentre al plat gira a tota màquina el "Nervous Track" de Nuyorican Soul.

-Vaja, veig que t'agraden els Masters... ¿quina música escoltava Antonio Anglés?
-Bakalao, fonamentalment. Fou un gran addicte al bakalao, tot i que aquesta afirmació cal matisar-la, perquè també tingué altres gustos, segons les èpoques. Per començar et diré que un dels punts claus de la mentalitat d'Anglés és el seu desig de ser una persona sofisticada, d'ascendir en l'escala social per l'estètica, d'apropar-se als corrents més moderns de la seua època per veure si alguna cosa d'ells s'impregnava a la seua personalitat. En el fons, una manera com una altra d'intentar escapar del gueto on s'havia criat i on vivia.
-¿I això ho aconsegueix a través de la música?
-Més que de la música, a través de l'estètica dels diversos corrents urbans que intenta imitar, sempre sense aconseguir-ho, és clar. El podem definir amb el qualificatiu que es feia servir en aquella època: era un "pseudo".
-...?
-Així s'anomenava als "imitadors de segona generació", als "imitadors dels imitadors". Et parle de mitjans dels anys vuitanta, quan fa furor el moviment dels "new romantics". És quan els iniciats en aquesta cultura omplen les pistes de Barraca o Chocolate -a la carretera del Saler-, i el prestigi (efímer) d'aquest moviment s'escampa per València i els seus voltants. Així apareixen discoteques que, sense arribar a tenir el carisma de les esmentades, les imiten i segueixen la seua estel·la. És el cas del Broadway d'Alfafar, gran centre de reunió dels "pseudos" o, especialment, del Green Black de Catarroja, lloc molt freqüentat per Anglés i pels "pseudos" més garrulos.
-La música brasirela... ¿li agradava? Ho dic per la seua ascendència...
-És curiós, però em sembla que no. Això sí, es dedicava també a tocar la guitarra pels carrers i les places de Catarroja, barrejant algun fandanguillo amb molt de rock britànic, que, realment, era la música que més li arribava a l'ànima.
-¿I això del bakalao?¿com fou?
-Estava en l'ambient. Era la música que ja començava a nàixer a finals dels vuitanta. Per aquella època, Antonio es relacionava molt amb el Chino, un camell del qual era soci i que, junt amb un altre amic seu, el Pachanga, freqüentaven Spook, a Pinedo. Anglés se suma a ells i s'habitua a les sessions d'aquesta sala, a més de començar a anar també a Chocolate, que tenia un ambient molt més dur i sinistre. Anglés i el Chino fantasiejaven amb dedicar-se al bakalao, muntar un grup, fer-se dj.s, punxar en festes estupendes i estar sempre rodejats de fans embogides que els tirarien les bragues pel cap...