per Fernando Fuentes
Article aparegut en el número 42 (juny de 2007) de la revista Beat.

¿Fou tan negatiu per al panorama actual de la nit valenciana el fenòmen del bakalao? ¿per què a València tot el món sembla avorrir aquells anys de frenètica activitat nocturna i sonora? ¿qui accelerà el pitch i es va emportar per endavant el bon gust inicial? ¿per què es derivà en la màkina i no en alguna cosa més audible, decent i fonamentada? ¿foren les drogues l’únic càncer d’aquella aventura cega, salvatge i emocionant? ¿com es gestà aquella transició sonoro-social que ha portat a l’actual deambular nocturn i electrònic de la gran capital del Túria?

Que el veridicte general no anava a ser positiu, si analitzàvem entre l’actual panorama electrònic valencià el que va suposar el macro-fenòmen sonoro-vital del bakalao per a l’escena local, això és una cosa que teníem més que clara. El que no sabíem és que, mirant sota la catifa, anàvem a descobrir que, mentre alguns recorden amb molta nostàlgia aquells anys salvatges, la gran majoria nega haver estat ruter ocasional, ballant fins dilluns per la vesprada en algun club canyer i, per tant, participant en l’única moguda espanyola i tech que apareix, ens agrade o no, en les enciclopèdies internacionals sobre música parida amb maquinetes.

Tot i això, no malinterpreteu aquestes darreres línies. Aquest reportatge coral no preten per a res fer apologia absurda d’una dislocada història que es cobrà vides a les carreteres, va fer més rics als de sempre – amos de clubs espavilats i camells perversos- i acabà parint un so eixordador, bastard, violent i sense ànima que anihilà milions de neurones durant centenars de matinades. Però per intentar arribar al cor de la qüestió post-bakala, el millor és preguntar directament, i sense entrebancs, als protagonistes d’aquesta dura transició sonoro-social que es perllongà des que la celebèrrima “Ruta del Bakalao” va escopir l’últim tros de fetge damunt d’un arrossar, fins el moment actual de ferma explosió tech i noctívaga que viu aqueixa gran ciutat que és València. Ells tenen la paraula, ho visqueren, ho recorden i ho gaudiren dia i nit: djs, amos de clubs, periodistes especialitzats en ritmes verinosos, capos de segells disquers, cambrers, dissenyadors de flyers, estupes d’ahir i de sempre, etc…: seua és la realitat i vostra la conclusió final.