--¿I com és el teu estudi actual? ¿penses que a dia d’avui es pot treballar només amb software i prescindir de les màquines?
Ara ho faig amb una mica de tot: Macintosh, màquines de midi, software de post-producció,… i ho barrege tot. Avui és molt més fàcil treballar amb software i vaig més en eixa direcció, tot i que això sempre m’ha agradat.

--¿Com definiries la teua música?
Estic fent diversos estils alhora, ja que m’agraden diversos tipus de música. Per això produesc coses diferents: techno per a Tresor i coses més suaus per al meu segell. Però crec que la meua música sempre té dins alguna cosa d’experimental.

--Sense dubte, ets un dels pesos pesants del prestigiós segell Tresor de Berlin ¿com vas entrar en contacte amb ells?
Hi vaig punxar per primera vegada el 1994, en la nit d’Underground UK. Ho vaig passar molt bé. Després contractaren als meus amics Cristian Vogel i Neil Landstrumm per gravar en el segell i, des d’aquell moment, ja no hi vaig parar de punxar. També em demanaren d’enregistrar-los un mix el 1997. Són bons amics i tenim una bona relació.

--¿Què em pots contar sobre el teu segell Sativae? Estil de les produccions, productors que hi publiquen…
El segell fou molt profitós des del principi i gràcies als meus amics d’Edimburg Neil Landstrumm i Tobias Schmidt, que feien molt bona música però mai no havien enregistrat i es limitaven a punxar en el club. Aquell fou el motiu de fundar-lo el 1994. A més, hem tingut molta sort en poder comptar amb el treball d’altres amics, com Dj Hell o Adam X.
En aquests moments estem rellançant-lo, amb una nova imatge gràfica i amb música una mica més oberta, d’estils diferents. Però sempre coses que ens agraden.

--Tornem al teu vessant com dj. Fa uns anys publicares el cd mix Plays Records: ¿què ens en pots contar? ¿aquell set defineix el concepte de com creus que és la teua sessió de club ideal?
Això ja és una mica vell: era el que feia en aquella època. Crec que ara punxe una mica diferent, ja que les coses canvien amb el temps. Quan el vaig fer, volia una cosa distinta i vaig demanar als amics cançons exclusives, volia tenir en la meua sessió temes que ningú més no tinguera. Ara no punxe tan agressiu, ni tan dur… bé, no sempre…

--Ets un dj habitual en els clubs de l’Europa continental i del Regne Unit, has punxat a llocs com Austràlia i Japó… ¿on t’has sentit millor?
Sí, vaig fer una gira per Austràlia amb Tobias Schmidt el 1999. Vam tindre la sort de viatjar i tocar per tot el continent i quedar-nos-hi un mes sencer. També he punxat moltes vegades al Japó (la primera el 1997), incloent-hi la darrera el mes de març passat. Crec que és el meu país favorit per a punxar, tot i que també m’agrada tornar a Escòcia, és clar.

--També has participat en mega-festivals com Sónar o Mèxic Love Parade. ¿T’ho passes millor punxant en clubs petits o prefereixes les grans concentracions de gent?
En realitat m’agraden les dues coses, tot i que pense que el millor són els clubs amb capacitat per a 500-1000 persones. En aquests tens més relació amb la gent. En els festivals, normalment, estàs força lluny i tens la sensació d’estar sol… l’ambient és molt diferent.

--Moltes gràcies per la teua amabilitat ¿alguna darrera declaració?
Tinc nous releases: nou Tresor 12”, un tema en el nou Dancefloor Killers, remescla de Chicks on Speed… i més coses…

entrevista per Óscar Barila
(Utopía Djs / València)