"only the consciousness of a purpose that is greater
than any man can seed and fortify the souls of men"
Jeff Mills

Pirategem en la pàgina següent un article del periodista valencià Joan M. Oleaque aparegut el 27/07/07 a EP3 (suplement del diari El País) on reflexiona sobre la importància de reivindicar els orígens primigenis del techno com a revulsiu per a la situació actual de la música electrònica.

Compartim en gran part les seues opinions i pensem que, en alguns moments, fins i tot hauria d’haver estat més contundent. Efectivament, la situació electrònica actual (parle des del punt de vista artístic) està feta una autèntica xufa, si més no en el que es considera el mainstream de l’escena: ¿on està l’autèntic esperit underground i radical que la va veure nàixer? ¿per què es bastardeja l’essència de la música electrònica amb barreges cutres que només són les imposicions de la cultura oficial contra l'escena dance desenfrenada? ¿per què se segueixen camins que no porten enlloc i que són només producte de la manca d’idees? ¿a quin sant permetre que pop, electro, clash, trash i tanta brossa facen malbé tantes pistes de ball? ¿per què els productors estan acomplexats pel rock, un estil tan infecte i purità, que ja créiem superat i oblidat (gràcies a Déu i a Detroit) des dels anys vuitanta del segle passat? ¿per què tanta guitarreta hortera i banal molestant sobre les autèntiques i salvatges bases electròniques?

I que conste que no parlem de “tornar” al que feien Juan Atkins o Eddie Fowlkes, sinó de recuperar el seu esperit i actualitzar-lo, sense tanta xuminada com es fa avui en dia.

La cotització dels creadors del techno de Detroit torna a créixer. És el moment que l’electrònica reivindique els seus orígens i que una nova generació de technokids esbrine d’on va sorgir tot açò.