per Joan M. Oleaque (EP3, El País, 27/07/07)

“Canviàrem la música i ho férem en tot el puto món. Si em preguntes per què, la resposta és fàcil: perquè creàrem una cosa nova que no s’havia fet mai abans”. Paraula de Derrick May. Es pot dir més fort, però no més clar de com ho féu aquest referent del techno de tota la vida en una entrevista recent per a la web de la discoteca Florida 135.

Es refereix al techno futurista original. Aquell fet per afroamericans radicals de Detroit. Tenen noms i cognoms: els djs i productors Derrick May, Kevin Saunderson i Juan Atkins inventaren un so relacionat amb la ciutat: dur i trist, abstracte i melòdic, mecànic i eixordador. Una música que, derivada de la utilització de tecnologia primitiva en la seua execució, s’anomenà techno. Ells, i altres grans djs de la zona com Jeff Mills, dotaren aquest so d’una ideologia radical, d’un escapisme relacionat amb la ciència-ficció i d’un concepte de ball subterrani. No de bades, el col·lectiu essencial del Detroit techno fou anomenat Underground Resistance.

El principi estigué en els vuitanta, però fou en els anys noranta quan aquest so s’imposà en els clubs i festivals europeus, influint a djs i productors d’aquest costat de l’Atlàntic com Laurent Garnier. Després arribaren altres modes, altres hibridacions, altres djs comercials molt allunyats del techno. Tot i això, el minimal techno d’avui, malgrat la seua gran diferència amb l’original de Detroit, ha fet que els creadors de música electrònica i els que la consumeixen, potser per esgotament de les idees actuals, giren els seus ulls cap al principi de tot, revaloritzant popularment als pioners quadragenaris –i més- que segueixen en actiu: Juan Atkins i Derrick May estigueren a Monegros; Jeff Mills punxa amb molt d’èxit a Eivissa –cosa rara fa uns anys- i el seu caixet sobrepassa els 30.000 euros; Carl Craig, un altre dels grans, amb un caixet de 6.000 euros, té moltes dates a festivals, igual que el britànic Dave Clarke, veterana resposta europea a tot açò, a 9.000 euros la sessió. Alhora, la dj holandesa Miss Djax homenatja el ritme sec dels principis. I fins i tot François K, veteraníssim de Nova York influit pel techno espacial, ha punxat a la Copa de l’Amèrica. Al seu costat també ho féu Mills, el dj més famós de tots els clàssics, qui, via e-mail diu: “No crec que s’haja de parlar d’un retorn al so Detroit. Tanmateix, sí és cert que quan qualsevol tipus d’art arriba en un punt determinat, és bo acudir als arrels per reforçar-lo i verificar la seua validesa. És com quan visites l’escola i vols seure’t al teu vell pupitre perquè t’ajuda a fer balanç”. Aquesta anàlisi de la realitat descobreix que avui en dia “pot ser molt difícil determinar què és o no música underground”.

Tot i això, els promotors opinen que invocar Detroit sí és una forma d’enllaçar una sessió de club amb un concepte alternatiu que el techno ha anat perdent. “Els djs de minimal punxen ara melodies abstractes estil Detroit”, diu Javier Pérez, de la promotora Nightplanning, que té previst portar en agost a Carl Craig al Palmeres Festival de València. “Els joves investiguen a Internet, descobreixen quins són els pares fundadors d’aquest techno, i veure’ls en directe es converteix ara per a ells en una part d’història viva”. Els més inquiets fins i tot tenen com a referència el club berlinès Tresor, que ha reobert portes fa poc. Ángel Molina, un dels djs més respectats d’Espanya, ha punxat allí, i en el seu últim i brillant disc de mescles Wax sessions III connecta el techno d’avui amb l’esperit dels vells mestres. “Hem de parlar d’una convivència entre els estils electrònics i, sense dubte, el futur portarà un mestissatge cada vegada més gran entre ells. Tot i això”, afegeix, “front a l’hegemonia recent de l’electro, on es donava tanta importància a la imatge, el retorn del techno pur focalitza l’interès del dj i de les festes en la qualitat musical, no en l’actitud”. Un allunyament del vernís glamour i del concepte rock star que no li vindria malament a la indústria nocturna de l’electrònica.

per Joan M. Oleaque
(EP3, El País, 27/07/07)