-Conta'ns, Enrique ¿què està passant ara mateix a París? ¿és certa la crisi electrònica de la qual es parla al carrer?
-La crisi, especialment, és econòmica. El "frech touch" ha fet algunes compil·lacions que es venen bé (tot i que és difícil que tinguen qualitat) i, pel que respecta a la resta de la música electrònica, encara ha de trobar el seu públic.

-Fora de l'estricta pista de ball, el tancament del Batofar ¿ha estat tan dur per a l'escena parisina?
-Sí, perquè era una de les sales més arriscades quant a la seua programació i, a París, a més, tampoc no hi ha una oferta excessiva.

-¿Hi ha d'altres sales de característiques similars o que hagen recollit la seua herència?
-Efectivament, aquests dos darrers anys han aparegut, entre d'altres, Mains d'Oeuvres, Le Nouveau Casino, La Scène, Le Project 101,...

-¿Què passarà amb el vaixell? ¿anirà al desguaç? ¿el podríem comprar i dur-nos-el per a muntar un garito a l'Albufera?
-De moment, el Batofar es queda al Sena, ha, ha, ha,... En realitat, està previst que aquest mateix mes de febrer torne a obrir les seues sales amb una nova programació, a càrrec d'una altra productora. Esperarem a veure què passa...

-Techno, electro, house, d'n'b... ¿què té París i què li falta?
-El so més comú és el house, incloent-hi des del garage fins al tec-house. Les escenes drum'n bass, el hard techno o el trance, tanmateix, estan molt poc desenvolupades i són relativament undergrounds. El hardcore i les free partys han sofrit molt amb la nova LSQ (Llei de Seguretat Quotidiana), que autoritza l'embargament del material de so en el cas de les festes no autoritzades. Però si vols fer-les legals i sol·licites el permís corresponent... doncs tampoc no te'l donen.

-¿Quins clubs i de quin estil recomanaries als nostres navegants per ara mateix?
-Anem per estils:
-l'electro despunta un dijous al mes en la festa "Sometimes funky people ara dressed in black", a Le Pulp (club que, dimecres i dijous, és gratuït, i obert a tot el món).
-electro experimental divendres i dissabtes a Project 101
-el trance el trobaràs dimecres i divendres al Gibus, alternant amb el hard techno (tot i que sovint canvien la programació)
-drum'n bass o hard techno els dimecres a La Fleche d'Or i, una vegada al mes, la sessió "Massive" a Rex
-techno a la sessió "Automatik" els divendres a Rex
-i un bon after de house underground és la festa "Kit Kat" del diumenge al macro-club Studio 287.
Per acabar, també cal seguir la programació de llocs com el Café Chérie, OPA, Wax Bar, Mixer Bar, L'Île Enchantée, etc.

-Per allò que jo sé, la relació del clubbing parisí amb el món homosexual és gran i productiva -molt més que a altres ciutats europees-, amb clubs famosos com el Queen (homes) o Le Pulp (dones) que estan a primera línia. És un poc com passava a Chicago fa un munt d'anys, no?
-Sí, és cert que hi ha força clubs gais, però la veritat és que, a banda de Le Pulp, aquest tipus de festes ja no s'arrisquen gens musicalment parlant: només es punxa house i, a més, de forma molt uniforme. Festes com "Scream" que, al principi, foren obertes a tothom, ara són exclusivament per a la clientela gai (és quasi impossible entrar si ets xica) i, per tant, no assoleixen aquell ambient "gay friendly" que els donaren tanta fama. Com he dit, ara mateix només queda Le Pulp, que està tenint molt d'èxit en obrir el club als xics (fins i tot els divendres).