Els anys 90

Procedent precisament del grup Última Emoción, un dels seus components (Julio "Nexus" Pastor) s’uneix a dos DJs (Gani Manero i Fran Leaners) per a crear una de les formacions mítiques de principis dels noranta i pioners de l’anomenat "Sonido Valencia". Ens referim a Megabeat. Aquest grup estava influenciat per artistes com Wim Mertens, Vangelis (especialment pel que fa a la seua banda sonora de la pel·lícula Blade Runner) i grups d’EBM que sonaven habitualment a les acaballes dels 80 i dels quals realitzaren diverses versions. És per això que la majoria de les seues composicions està en anglès i també alguna en alemany, tot i que gran part dels seus temes són instrumentals. Tanmateix, també decideixen titular diverses cançons amb títols en castellà i fins i tot afegeixen mostres vocals com en el clàssic Es imposible, no puede ser... També serien afeccionats a incloure mostres de l’exitosa sèrie de TV Twin Peaks i així tenim temes com Jet Harris Techno Dub (¿Sabe ya quién mató a Laura Palmer?) o Fuego camina conmigo, que inclouen gravacions del doblatge al castellà. Uns altres temes a destacar serien Hoy es un buen día para morir o Te suena.

Aquells primers anys 90 van veure créixer el fenòmen de la Ruta del Bakalao que, si bé va tenir els seus orígens en els 80 amb la barreja de diversos estils musicals, és ara quan es torna més electrònica i cada vegada més dura. A banda dels ja esmentats Megabeat, un dels primers en atrevir-se a traure els seus discos és el Dj Chimo Bayo, que va assolir una repercussió enorme, tant a Espanya com a d’altres països, amb el seu tema Así me gusta a mí, la tornada explícita del qual (“exta-sí, exta-no / ésta me gusta, me la como yo) era taral·lejada fins i tot pels adolescents. Posteriorment seguiria amb els seus temes de base EMB, però amb les lletres en castellà (Bombas, Química o La Tía Enriqueta).

Hi hagué també una altra sèrie de grups que es dedicaren a produir els seus propis discos orientats clarament per a la pista de ball, en una carrera desenfrenada que, posteriorment, tingué unes conseqüències nefastes. De tots ells, alguns s’atreviren a emprar el castellà, ja fóra per al nom del grup o per als títols o les lletres dels seus temes. Esmentarem alguns exemples a títol informatiu, ja que el seu llegat no ha passat a la història de la música popular més enllà del record nostàlgic dels qui viviren aquella època. Alguns grups o projectes d’aquells serien: Tribunal de las Aguas, Vengadores, Teknika (amb temes d’EBM com Yo no pienso en la muerte, Furtivo o Makinación), Dunne (Espiral), Vodevil (Ven con nosotros), Paco Pil amb la seua col·lecció de temes makinero-festius (Viva la fiesta, Dimensión divertida o Johnny Techno Ska), Rafa Villalba (Chiketere), Flash Zero (Raya España 21) o MPM amb el seu tema Sube que te llevo, d’un missatge bastant directe (“Cuatro ruedas tiene mi coche / Cuatro pastillas me como esta noche), entre d’altres.

En aquell mateix període (principis dels 90) hi hagué també un fenòmen força curiós. Va succeir a Espanya una cosa així com el resorgir del techno-pop, en aquest cas influit especialment per bandes com els anglesos Depeche Mode, que havien aconseguit superar els 80 i continuaven en els 90 amb gran èxit de públic. Les bandes que sorgiren al nostre país també tenien el punt en comú d’emprar el castellà en les seues lletres. Així, després dels pioners OBK, que encara avui (2005) segueixen en actiu, va sorgir tota una sèrie de grups que feren dels sintetitzadors el seu ferrament principal, sense menysprear en alguns casos els instruments clàssics (guitarra, baix i/o bateria). Bandes com Viceversa, Luxury Beat, DC3, Éxodo, Santuario, Niños del Brasil, Qun Qun, Berlín o Ray sorgiren en aquella època, malgrat que la seua durada fóra més o menys breu. Generalment (no tots) eren grups amb una clara orientació per a les radiofórmules, amb lletres romanticoides i força melindroses, tot i que hi hagué algunes produccions que no sonaven malament del tot.

OBK han emprat sempre el castellà per a les seues lletres (excepte alguna versió de Depeche Mode). També s’han atrevit a adaptar al castellà cançons estrangeres com el tema Strange Affection dels alemanys De/Vision, que aparegué amb el títol A ciegas. Aquest duo català sorgí el 1990 i amb el seu primer àlbum, Llámalo sueño (1991), ja començaren a gaudir de l’èxit, especialment amb temes com Oculta realidad o Historias de amor. Durant tota la dècada seguirien publicant nous àlbums, amb major o menor fortuna, dels quals es poden destacar cançons com Dicen o Instinto de placer, per esmentar-ne alguna de la seua extensa discografia. Després d’alguns daltabaixos i dubtes, l’any 2000 editen el seu àlbum Antropop, amb el qual tornen a obtenir l’èxit, especialment perquè el tema El cielo no entiende és elegit com a sintonia de la Vuelta Ciclista (igual que passà amb Azul y Negro en els 80), fins arribar al dia d’avui en què gaudeixen d’una posició amb un èxit raonable de públic, tot i no comptar amb els favors de la premsa.

De la resta de grups esmentarem algun treball, també a títol informatiu, malgrat que més d’un mereixeria un millor record: Viceversa (Ella), Luxury Beat (Cierra los ojos), DC3 (Generación), Éxodo (Autismo), Santuario (La puerta del placer), Niños del Brasil (Dame tus manos), Qun Qun (De carne y hueso), Berlín (Cuando el cielo deje de existir) o Ray (Mañana).