Darkforce aka Óscar Barila és un productor i dj valencià ben conegut per les seues sessions amb el col·lectiu Dynamic Djs i pels seus sets contundents a clubs com el Plàstic Bits o a les nombroses raves que organitzen per tota la geografia valenciana. En aquesta ocasió, tanmateix, Darkforce deixa per una vegada els plats per agafar-se al bolígraf i transformar-se en el nostre enviat especial a la Groove Parade 2003, el festival electrònic del desert dels Monegres. Aquest és el resultat del seu viatge:

2003: una odissea al desert
L'autobús va sortir a les 4 de la vesprada des del Nou Ajuntament de València amb un més que previsible retard. Ens esperava un llarg viatge a bord d'aquella xemeneia rodant, així que cadascú ho va amenitzar a la seua manera: uns amb el discman, uns altres preparant el terreny per als futurs lligues i la totalitat del bus alegrant-se els pulmons amb les cigarretes de la rissa. Jo vaig aprofitar per parlar amb els meus col·legues Jaume, Rosario i Marc sobre la propera rave del col·lectiu i les nostres produccions musicals conjuntes.
Per alguna estranya motivació massoquista, l'entranyable conductor va pretendre entretenir-nos la ruta sintonitzant Flaix FM, per on emitien una sessió de dj Nano o de dj Nell ¡ves a saber!. Aquesta massacre sonora només va durar uns cinc minuts, ja que uns companys del bus posaren una cinta de hardtechno. Crec que l'escoltaríem unes dotze o tretze vegades, perquè no n'hi havia cap altra. La cinta bé podria ser de Carl Cox o del meu veí del cinqué: ¡ni idea!. El cas és que estava xula.
Unes cinc hores després ja estàvem a Fraga (la Franja de Ponent). Calcule que ens feren uns tres o quatre controls des de Fraga al Festival. El conductor tenia el punyeter costum de parar a xarrar amb tots els guàrdies civils que ens trobàvem. Açò, per suposat, irritava al personal de l'expedició. Tanmateix, tots ens emocionàrem com un xiquet el 5 de gener quan el conductor va convéncer un guàrdia civil perquè ens deixara avançar pel carril supletori en l'enorme caravana que hi havia des de Fraga al Festival: ¡recorrérem en trenta minuts allò que la resta devia fer en dues o tres hores!. Sí, tios, una caravana molt burra.
Arribàrem al recinte sobre les 22.30h. Era una explanada enorme en ple desert, plena de carpes molt grosses. El que més em ratllava el cap és que hi havia palmeretes enanes, d'aquelles que hi ha al costat de la platja. Per això, si miraves l'horitzó, feia la sensació que es veuria el mar. Però no, només hi havia sorra i més sorra...
Tots els meus companys de viatge entraren al recinte a les 22.30h, excepte jo, que vaig haver d'esperar sol, al mig del desert, a un company de Madrid que em duia l'acreditació de premsa. Menys mal que em veieren uns amics de València i que em donaren a menjar, a beure i a fumar en la seua flamant "fragoneta!: ¡gràcies, sou els millors!