El dissabte 11 d'agost, a Anglaterra, va tenir lloc el festival Knebworth 2001, el primer organitzat per Ministry Of Sound, famós club londinenc. Va estar a punt de no fer-se, perquè, en el seu moment, li negaren els permisos corresponents, ja que el lloc del festival estava inclòs en una de les zones que es declararen d'accès prohibit durant la crisi dels porcs bojos. Però tot es va solucionar i, finalment, es van poder enlairar els 16 escenaris, que acolliren l'actuació de més de 160 artistes per a vora 55.000 assistents embogits.
Juanma i Cristina, naturals de València i residents a Derby, assistiren en aquest festival com a corresponsals d'aquesta xuxi-web, amb totes les despeses pagades, i ara ens ho conten en directe. Si no conten més, és perquè tampoc no els pagàrem més.

Ací teniu, doncs, la seua crònica:

"Buenu, DJ Pay, tal i com et vàrem prometre i després de 15 hores de dormir i unes quantes més de treballar arriba la crònica del festival: en resum, tot molt bé, excepte el tema de les drogues, ja que la qualitat deixava molt que desitjar.
Cristina i jo ens passàrem la majoria del temps en dues carpes que, al nostre entendre, eren les millors. Una la de Renaissence, que era tan gran com la de qualsevol circ, o més (comptava amb més de vuit màstils per sostenir-la!). I l'altra, més petita, la de Strongebown, que és una sidra que es comercialitza en pots ací a la Gran Bretanya. En la primera, molta penya i molt de color (a l'anglesa: no pots ni imaginar-te com arriben a ser d'horteres, els anglesos!) i la música molt rebé. En la segona, la música també estava molt bé, però el millor era que et podies tirar a uns sofàs, tot un punt per a quan el cap et funciona però les cames ja no. També estiguérem en la resta de carpes i la veritat és que hi havia moltíssima varietat, des del dance més dance al rap més rap; això sí, en totes hi havia un magnífic servei de camells, que s'anunciaven tan panxas com si veneren rosquilletes.
El concert de JAMIROQUAI va ser una passada, especialment per l'escenari, molt guapo i amb moltes llumetes, que t'ajudaven molt a flotar... La penya, molt acolorida: xinesos fent jocs malabars... negres.... blancs.... rojos... ¡jo què sé! ¡de tot!. Ens trobàrem diverses voltes amb el negre este que fa l'anunci de Smint. Xé, sí, eixe tan baixet i tan ben vestit... ¡Quin riure, tu! Però no li diguérem res, perquè anava sempre amb uns goriles i, clar, amb la cara que féiem la Cristina i jo...
No et detalle noms de dj.s que punxaren perquè no en tinc ni idea: les 5 pounds que valia el programa de mà ens les gastàrem en una altra cosa, que ja pots imaginar-te. Total, hi havia molts punts d'informació... per si volies mirar-te'ls. Però avui no em preguntes res, que no ho recorde.
A banda de les carpes, hi havia un munt de botiguetes, on podies tatuar-te, comprar roba, menjar i fins i tot beure (només fins les 4h am!). També uns hippies amb pipes (en furtàrem una, tu!) i popers! ¡quina sorpresa! ¡i quins marejos!.
Buenu, a lo important, la música, que ja he recuperat una mica la memòria (Cristina està ajudant-me) i puc dir-te que vam escoltar a DREEM TEEM, ARTFUL DODGER, JAMIROQUAI (ja ho havia dit abans), RONI SIZE, JUDGE JULES, FABIO... y muchos más, ¡oiga!!.
També et diré que hi havia una fira amb unes atraccions que et posaven els pèls de punta i que no sé com la penya no treia fins les papilles (més d'un segur que sí que ho faria!).
I bé, fins ací la crònica. Per si vols animar-te a posar-te la gorra i venir, et diré que el proper dia 25 d'agost ens n'anem a Creamfields, a Liverpool, a veure gent com FAT BOY SLIM, ORBITAL, PAUL OAKENFOLD, GORILLAZ, STEREO MCs, CARL COX, GOLDIE... Serà la repera!!."

En la imatge, Manolo, Cristina i un col·laborador,
transmitint en directe la seua crònica gràcies a les
noves tecnologies de què disposa la nostra web