El productor musical i discjòquei valencià Nacho Marco s'ha convertit en una de les promeses reals del techno europeu i, a més, ha fet possible que, insòlitament, la música electrònica d'un valencià siga respectada i escoltada als millors clubs del món. La seua presència en el festival barceloní Sónar així ho confirma.

Nacho Marco, de 25 anys, nebot-nét de Max Aub, reconegut escriptor d'origen alemany i de naturalesa valenciana, ha aconseguit el que qualsevol jove professional del seu ram voldria: viure del seu treball, conrear respecte i clients a parts iguals, i formar part del circuit musical internacional sense renunciar a la seua personalitat com a creador. "València viu ara un moment positiu per a la música electrònica", opina; "el bakalao no és ja un imperi, com abans, sinó un estil més que deixa lloc a altres estils experimentals; i dins d'aquests, hi ha a València clubs més alternatius i clubs més comercials; i tot això és símbol de normalitat", creu Marco. I és que durant els anys vuitanta, a València els punxadiscos definien la nit de la ciutat. Però, quan als anys noranta, els discjòqueis valencians perderen més que ningú en el pantanós territori barroer del bakalao, se'ls va acabar a por a poc el crèdit. Mentrestant, a Barcelona i a la resta del món, altres discjòqueis agafaven nova força especialitzant-se en la música de ball electrònica més arriscada. Marco i altres joves professionals decidiren seguir aquest camí en una ciutat que, aleshores, era un desert. "Però ja no ho és", assegura Nacho, que té una residència bimensual en Le Club, la sala de moda a València, que ha actuat en el Row, club de moda a Barcelona, i que ha punxat cíclicament en Jockeys, el local de moda en la salvatge Eivissa actual.

Marco va començar a punxar quan l'acte de fer-ho no era sinònim d'un estat de gràcia professional. "La família no em va posar problemes", diu, i amb un petit estudi va intentar, l'any 1996, que alguna discogràfica li editara un disc de trip-hop. No hi va haver sort. Més endavant, i ja centrat en un house molt atmosfèric, va enregistrar un disc amb quatre temes sota el pseudònim de Loudeast, que és l'àlies artístic que ell utilitza. I en una festa valenciana va coincidir amb el discjòquei anglès Chris Duckenfield.

Duckenfield punxa eventualment en Fabric, el superclub anglés més respectat del moment. És un representant euridt, però assequible, de l'extrema escola electrònica de Sheffield, on hi regenta un segell discogràfic. "Li vaig donar el meu disc, i a Chris, li va agradar". A partir d'aleshores, tot es va posar en moviment. Mentre la majoria de discjòqueis valencians lluitaven -i lluiten encara- per punxar en una o altra sala local sense massa sort, Duckenfield va editar internacionalment el disc de Marco. La sorpresa va venir quan, a través de revistes i d'Internet, Nacho es va assabentar que alguns dels discjòqueis més cotitzats del món estaven programant el seu disc: "Gent molt influent, com Circulation, Josh Wink, Laurent Garnier o Deep Dish incloïen el meu tema en les seues sessions."

Aquests últims contactaren amb Duckenfield, i després amb Nacho Marco per editar-li ells mateixos un tema en el seu segell Shinichi. Després d'un esgotador treball contractual, Deep Dish li editaren el disc "Lights off!", i varen incloure aquest mateix tema en "Yoshiesque 2", un dels seus cotitzadíssims dobles CD recopilatoris. "Yoshiesque 2" s'ha venut a tot el món. La música de Marco també està recollida a "Garage City", una recopilació de house molt popular a Anglaterra. El punxadiscs valencià també ha preparat remescles per a artistes de Mute. I, enguany, ell serà l'únic representant valencià en el festival de música electrònica Sónar, que se celebra a Barcelona del 13 al 15 de juny de 2002. "Obriré la sessió nocturna del divendres 14 en una zona que congregarà 4.000 persones", apunta Nacho; de fet, ja ha actuat en una edició anterior de Sónar, però en una zona més discreta. Enguany estarà molt més a prop de les més grans estrelles del moment, com ara Roger Sánchez o el grandiós John Digweed, que ha estat reconegut per la revista britànica "DJ" com "el discjòquei mundial més influent de l'any 2001". S'estiga d'acord o no, el títol és seu.

Marco no esmenta el que ell cobra per sessió. "És molt aleatori", diu. Amb la sobredosi de discjòqueis actuals, afirma, que un dj puga cobrar uns 600 euros per sessió "podria considerar-ho com un preu raonable". Sap, en canvi, que hi ha molts que no superen els 100 euros per nit, i lluny queden els preus supermilionaris que cobren alguns discjòqueis anglosaxons.

Després de l'entrevista, Nacho Marco marxa cap a Alemanya, on té concertades una sèrie d'actuacions. D'alguna manera, sap que la seua barreja d'elegància, ritmes tribals i atmosferes borrascoses, anaven a encaixar al cor d'Europa. Perquè, diu, "la música de ball és emoció, i l'emoció forma part de tothom".

Un reportatge de Joan M. Oleaque