El sector de l'hostaleria nocturna al País Valencià es prepara per a l'arribada d'una nova llei que regularà horaris i catalogació d'establiments. La major novetat, que serà observada per la resta del país, serà la reconversió dels superclubs de ball, que podien tancar a les 12 del migdia, en sales multioci que hauran de tancar portes a les 10 del matí. No exerciran com a discoteques, però compliran la mateixa funció.

Si una cosa és prohibida, no vol dir que estiga menys acceptada per la societat que és susceptible de consumir-la. Penseu en la droga. O penseu en les festes rave que esguiten tot el país. Per què tenen èxit? Perque esquiven una legislació restrictiva amb l'oci nocturn.
Ara potser penseu: "Restricció, de què?, si avui els joven poden tornar de la discoteca quan el sol ja és molt alt!". Tindreu raó només en part, perquè, en la majoria dels casos, si tornen tan tard és perquè les sales se salten una llei restrictiva amb el vistiplau de la mateixa administració que va impulsar aquesta llei. És la hipocresia tan pròpia del nostre sistema. Tothom sap que la realitat és la que és, però els polítics han de fer veure que s'hi poden imposar.

Per tant, en el Principat, per exemple, els after-hours són prohibits i, en canvi, Barcelona és el lloc d'Europa -Eivissa a banda- on més es publiciten, i on més èxit tenen. La passada nit de capdany, més de 15 clubs de Barcelona anunciaven que anaven a prolongar la festa nocturna 24 hores. En cap d'any, molts clubs dividien la seua sessió entre dues sales, una de nocturna i l'altra de matinal. Això evita majors problemes amb la policia, perquè alguns locals que obren al matí, tot i que exerceixen com a discoteques, tenen llicències de bars: aquesta és la trampa, ja que, per llei autonòmica, no es concedeixen llicències d'activitats a discoteques d'horari matinal.

La normativa catalana les prohibeix, però delega en els ajuntaments el control. Des de sempre, el PSC s'ha mostrat molt més tolerant que CiU en l'aplicació de sancions a discoteques per assumptes d'horari, i aquesta tolerància "clandestina" és la que regna avui a Barcelona. No obstant això, esporàdicament, salta l'escàndol: al maig de 2001, un jove va ser assassinat d'un tret al cap en un d'aquests locals fora d'hores.