Quan es donen circumstàncies semblants i la premsa les difon, el control pot augmentar temporalment. Però, si es tanca una sala per incompliment de la llei, el club es trasllada a un altre local la setmana següent. Quan la policia, al cap del temps, tanca aquest local matinal, el club torna a saltar. I així, fins a l'infinit. Sempre ix més a compte pagar les multes o carregar amb les despeses pel tancament temporal del local, que tallar la vida d'aquesta mena de clubs, que acostumen a cobrar una entrada de 15 euros en uns locals amb capacitat per a més d'un miler de persones. El fenomen dels clubs matinals s'ha reactivat enormement des de la propagació de la música techno, intrínsecament unida a aquest tipus de fenomen. I Barcelona és una de les capitals mundials d'aquesta música, gràcies sobretot a l'empremta generada amb la celebració del festival de música electrònica Sónar. Paral·lelament, el Principat és un lloc pròdig en celebració de raves, festes clandestines organitzades per col·lectius alternatius que ofereixen a l'assistent una entrada més barata que la dels clubs, una llibertat total a l'hora de relacionar-se amb els estupefaents, i un aire revolucionari i rebel que combat la comercialització que impregna la majoria dels clubs. No obstant això, el seu major atractiu es basa en el caràcter prohibit. La llei no reconeix la seua existència i manquen de qualsevol llicència. I qui hi assisteix sap que transgredeix la llei, però sense cometre cap delicte. Es tracta d'una morbositat que ha definit l'èxit d'aquesta proposta. I és l'absència d'una restricció legal allò que ha evitat que s'hi repetesca l'èxit de les raves de València.

Badalls legals
En la regulació de l'hostaleria d'oci, l'edifici de la legalitat sempre es construeix deixant badalls per on puguen respirar els inquilins. A Balears tenim l'exemple. Com en tot l'estat, la regulació dels horaris és de competència autonòmica. Però, tot i que les característiques absolutament turístiques de la zona empenten a la permissivitat d'horaris, no abunden les llicències que puguen permetre a les sales obrir al matí. Ara bé, hi ha una illa anomenada Eivissa que conté els locals fora d'hores -Space i DC10- més famosos de l'univers: dels 1.441.000 turistes que visitaren l'illa al 1998, l'any en què Eivissa es va convertir oficialment en la destinació preferida dels joves anglesos, revistes especialitzades en música de ball com ara Mig Mag o Muzik calculaven que mig milió hi acudiren per poder ballar a l'Space. Per fer-ho, hagueren de pagar una entrada de 30 euros. El gran èxit de Space ha fet que a Mallorca hi apareguen imitacions que volen emular la seua glòria econòmica. La manera d'aconseguir-ho és que els locals tinguen distintes llicències d'activitat. És a dir, si, per obrir al matí, una discoteca ha de pagar també llicència de bar, perquè només els bars poden obrir al matí, doncs la paga i punt. L'administració local acostuma a mesurar quina quantitat de dobles llicències d'aquest tipus pot concedir, i així hi ha oferta, i, en teoria, la llei no es vulnera.

Ara bé, el temps indica que les coses canviaran. I el País Valencià n'és una bona metàfora. Perquè tot el que passa en altres llocs durant la nit, ja ha passat ací. A tot arreu, la majoria dels locals matinals amb els quals s'ha actuat amb tolerància legal han allargat el seu horari fins a la nit, i han permés l'anomenat "encadenament festiu". És a dir, que aquestes sales tanquen a una hora en què la llei ja permet que altres sales d'horari "normal" hagen obert les portes. La conseqüència és que això facilita que els joves puguen mantenir-se fins a 72 hores seguides de festa. No cal dir que ningú no és capaç de córrer semblant marató sense ajuda de la química, amb la qual cosa, els traficants de cocaïna i èxtasi sempre formen part de la cursa col·lectiva.