--Comenta’ns breument quines propostes ha portat Utopia a la capital del Túria. D’altra banda, ¿hi ha alguna de les vostres produccions que puga definir bé a Utopia?
Al llarg d’aquests dos anys hem apropat a València gent com David Carretta, Chris Liberator, Thomas Brinkmann, Funk D’Void, Dave Tarrida, Undo, D’Wachmann, Robert Calvin, Eduardo de la Calle i molts més. També hi ha hagut nombroses actuacions de grups com Putilatex, Midnihgt Shots, Anaelena Pena o Twelve Dolls.
Crec que les produccions que més ens defineixen són aquelles en què hem combinat dos ambients molt diferents entre ells. Un bon exemple va ser la festorra de Republicca amb Carretta i Liberator o la festa “I love makillarme” a Le Club, amb Undo i Putilatex. I com aquestes, moltes més…

--Utopia és una productora jove i bastant consolidada de l’escena del clubbing alternatiu. Tanmateix, gran part de l’escena que abans era underground ara es mou entre un públic molt més majoritari. ¿Per què creus que concorren aquestes circumstàncies? ¿de quina manera creus que pot afectar el treball d’Utopia?
Aquesta és una pregunta molt intel·ligent. La veritat és que l’escena electrònica ha canviat molt en aquests dos anys que portem treballant. Hi ha hagut una democratització d’aquest tipus de música. Molta gent que abans estava en el techno dur o en el house, estan ara ficats en el minimal o l’electro. La música (mal anomenada) minimal s’ha afermat entre el públic i s’ha fet molt popular. Tanmateix, segueix existint una clara diferenciació entre les coses bones i les roïns, les atemporals i les efímeres, les comercials i les underground. I és en aquest darrer costat on volem estar.

--Una altra de les coses cridaneres del treball d’Utopia és la varietat de camps musicals en què us moveu. ¿Pots comentar-nos una mica en quins estils es mou Utopia i per quines raons?
A les produccions d’Utopia sempre hem barrejat la música electrònica amb el rock. Abans ho féiem combinant en les nostres festes sessions de djs d’esils electrònics i grups d’electro-rock o electro-pop. En l’actualitat musical hi ha hagut una forta ruptura entre el rock i l’electrònica. Per això, darrerament, hem combinat sessions de djs purament electrònics amb grups purament rock.

--¿De quina manera creus que enriqueix a Utopia el fet que els seus membres es moguen en altres escenes, a més de la clubbera?
En tots els aspectes, ja que no ens limitem a un sol corrent musical, coneixem a molta gent diferent i ens permet expressar el nostre discurs musical en un ambient diferent de l’electrònic. Isis, per la seua banda, punxa molt en festes obscures, siniestres i industrials. Óscar i Álex (New Fakers) són molt habituals de clubs amb programació de rock, garage, punk…