Frustrada una actuació de VDO al festival MEM de Bilbao

“L’impuls destructiu és un sentiment més enriquidor
que no la urgència creativa”
VDO

Després de molts anys sense actuar al nostre país (i comptant, a més, amb una expulsió del festival Sónar de fa uns anys) Jordi Valls aka Vagina Dentata Organ anava a protagonitzar una surrealista actuació durant el festival Musica Ex Machina de Bilbao (arribà fins i tot a estar anunciat a la seua web) que, finalment, s’ha vist frustrada per culpa de... ¡el mal de les vaques boges! ¡això sí que és surrealista!
L’actuació havia de tenir lloc el dissabte 6 de desembre de 2003 a l’explanada exterior del museu Guggenheim i serviria per presentar el nou disc de Jordi Valls, “The Great Masturbator”, d’aparició imminent i realitzat en homenatge al pintor Salvador Dalí, que serviria, a més, com a inauguració no-oficial de l’Any Dalí, que se celebra el 2004.
Espectacle gestat al llarg de 2003, el “Concert Apoteòsic in memoriam de Salvador Dalí” ha anat sofrint diversos canvis d’estructura degut a les pegues imposades pel museu o al desinterés del Palau Euskalduna (i inclús dels responsables del festival), tot i que, finalment, es presentà un guió definitiu de tan macrobiòtic espectacle, que resumim tot seguit:

A les 12 del migdia (l’hora de l’Angelus, hora mítica per a Dalí, per la seua adoració a l’”Angelus” de Millet), se situarien a l’explanada que hi ha al costat de la torre de la sala Fish del Guggenheim un mínim de 100 motos i motoristes, fent sonar els motors al màxim (es comenta que fins i tot la Harley Davidson estava disposada a col·laborar, aprofitant que enguany és el seu centenari). Enfront dels motoristes es disposaries sis bous de lídia, negres, morts, coberts amb llançols blancs, mentre unes xiques despullades llançarien abundants pètals de rosa sobre els bous i sobre les motos. VDO, acompanyat per Marc i Eric Hurtado (Etant Donnés, que aqueixa mateixa nit sí que actuen al MEM) i per algun voluntari més, esquarterarien els cadàvers dels bous amb unes serres elèctriques. Posteriorment, els sis caps dels bous decapitats serien empalats en uns màstils situats davant les motos, mentre el públic assistent comulgaria litúrgicament amb pa i dry martinis.

Se suposa qaue el públic, després, bé vomita, bé aplaudeix, mentre el cadàver de Salvador Dalí es remou desesperat en la seua (falsa) tomba.
Com es veu, “res de l’altre món, només una orgia metafísica amb tot el seu simbolisme”, com declara Paco Alvarado, un dels productors de l’event.
Tanmateix, no sabem si fou perquè els organitzadors del MEM es cagaren directament en els pantalos davant d’aquesta barbaritat o perquè -innocents ells- no se’ls ocorregué una altra cosa que consultar-ho a les Autoritats Competents, però el cert és que l’actuació de VDO fou desestimada aquest passat mes de setembre, amb l’excusa que està prohibit esquarterar bous i vedelles fora dels escorxadors, per culpa de l’encefalopatia espongiforme (o siga, el mal de les vaques boges). Segurament, a més, i malgrat que els bous ja havien d’estar prèviament morts, tindrien por dels punyeteros dels ecologistes i dels més punyeteros encara dels defensors dels animals.
En fi, que desgraciadamente, aquest nou projecte de Jordi Valls no ha tirat endavant i que la vagina voraç s’ha quedat -aquesta vegada- assedegada de sang. La hipocresia i l’avorriment han tornat a triomfar i, mentrestant, els funcionaris de la política s’apropien de Dalí continuant la seua pitjor faceta, la de l’”avida dollars”.

I, malgrat que les institucions benpensants no poden veure la sang dels toros vessada en l'asfalt, els srs. Aznar, Bush i Blair segueixen desagnant al poble iraquià, que, això sí, està llliure de qualsevol malaltia contagiosa: només és sang, o petroli del que fa moure el món.

Blood on Canvas, by Jordi Valls: