Tots els empresaris són igual de filldeputes: arriba agost i, ala!, mitja plantilla a prendre pel sac. És una cosa misteriosa, però corroborada per tots els experts en macroeconomia: en el moment de les vacances (siga en estiu o en Nadal), els malparits dels caps aprofiten per a lliurar-se de la mitad dels seus empleats i enviar-los a la puta rúe...

Com que quasi segur que aquest és també el teu cas i et deuen d'haver despedit fa no res, em tem que deus estar arrossegant una depressió de l'hòstia tot i que, en contra partida, em jugue el que siga a que tens la cartera ben abultada gràcies al puto finiquito ("finito", a seques, s'hauria de dir, però eixe és un altre tema...)

¿I què pensens fer amb tota eixa pasta gansa? ¿pagar els teus deutes? ¿cobrir una part de la hipoteca? ¿fer un curs d'anglès? ¿comprar-te una minipímer? ¿canviar les cortines? ¿invertir-la en estudis per intentar millorar el teu negre futur laboral?

No sigues idiota!! ¿què no notes com et crema a la butxaca???

Doncs endavant, pega't el gustasso i passa't tot l'estiu de festival en festival, a rebentar-ho tot, vivint sense dormir, sense parar, sense descansar, tot orgies de sexe, drogues, música, platja, clòtxines en escabetx i ... ¡¡ball!! ¡¡baaaaaaall!! ¡¡fins que ixca el sol i més!! ¡¡fins que les cames et facen figa!! ¡¡fins que s'enfonse el món!! ¡¡fins la victòria sempre, camarades!! ¡¡vencerem!!!

...que ja descansarem prou quan estiguem morts... (potser al setembre, si és que arribem)