--Sembla que ara està de moda ser dj i que és més important punxar que saber de música. Mentre que per a les antigues generacions es punxava per amor a la música, ara es punxa per moda. ¿Opines de forma semblant o estàs en desacord? ¿com creus que ha canviat l’escena de clubs des que començares?
Uff... no n’estic d’acord en absolut. Molts djs que començaren al mateix temps que jo, o molt abans, ho feien senzillament per presumir, igual que ara hi ha molta gent que comença perquè vibra amb la música. I en tots dos casos també passa el contrari, òbviament. Quan algú decideix dedicar-se a la música, en l’àmbit que siga, és perquè li agrada, perquè el factor “triomf” també sol estar present. A més, quan comences jove és normal que no entengues tant de música però que vages deprenent amb el temps.
Quant als canvis, l’escena de clubs és diferent perquè la societat també ho és, però crec que només en les formes. Al remat, la fent va a clubs al mateix que anava fa quinze anys, a divertir-se. Si parlem de la música, en això sí que veig més canvis, però perquè fa quinze anys la música electrònica no estava tan acceptada socialment com ara (a Espanya, em referesc) i s’han desenvolupat molts estils a base de barreja i mestissatge. La tecnologia ha fet que la música penetre per tots els estrats culturals i socials, permitint que molta més gent puga dedicar-se a ella, cosa que comporta intrínsecament quelcom força enriquidor.

--¿Per què elegires el techno? A més del techno ¿quins altres estils et criden l’atenció i escoltes?
Doncs no ho sé, la veritat. Supose que perquè és l’estil que més m’agrada, tot i que també he punxat trance (al principi), house, ambient, durm’n bass, electro... Supose que és difícil punxar només un estil quan realment la música t’agrada i, a més, la qüestió de les etiquetes m’interessa ben poc. Si un tema em motiva -i crec que pot quedar bé en la meua sessió- no em plantege de quina família és. A més d’electrònica, escolte moltíssimes més coses: de fet, el meu background musical li’l dec a mon pare, que va estar posant-me música des del dia que vaig nàixer i que va des de Crosby o Stills & Nash fins a Iron Maiden, passant per la Velvet, Muddy Waters o King Crisom. A això, afegeix-li la meua passió adolescent pel rock garager i sinistre tipus Bauhaus, Joy Division, Xmall Deutchsland, Pixies... més munts de jazz gràcies al meu professor de guitarra... I, com no, Radiohead, Pulp, Muse... En fi...

--Quan produeixes un tema nou ¿què busques expressar?
Generalment, em pose a fer música perquè em diverteix i no em plantege conceptes gaire rígids. El que sí sé normalment és el tipus de so que vull lograr.

--Has publicat a diversos segells, ¿com és el contacte amb cadascun? ¿com s’elegeix en quin segell publicar cada tema?
Doncs en uns casos vaig enviar material a gent a qui admirava i en altres em demanaren material directament. Cal tenir en compte que, en molts casos, eren segells d’amics meus o de gent amb qui treballava sovint. Generalment, envie els temes que crec que poden encaixar amb el segell en qüestió, tot i que de vegades m’han sorprès.